Ni eix nacional ni eix social
Ja va ser curiós que fos un partit socialista (l’esquerra virtuosa contra la dreta dels restaurants oberts fins a la una) el defensor principal d’un projecte recreatiu que inclou un casino, paraula connotada i no per a bé, precisament. I és curiós, també, que sigui un altre partit d’esquerres, els comuns, el que s’hi oposi amb una fermesa tan gran que d’això n’ha fet dependre ara el seu vot als pressupostos presentats pel Govern, en mans d’un altre partit d’esquerres que diu que no li agrada el projecte però que no té més remei que tramitar-lo.
Tothom té les seves raons: els socialistes parlen d’oportunitats econòmiques per a l’àrea de Tarragona i els comuns hi objecten els perjudicis que significaria el projecte en forma d’addiccions al joc, màfies i precarietat laboral. Hi ha projectes que esdevenen símbols per a bé o per a mal i el Hard Rock n’ha acabat sent un. Si el PSC està actuant de facilitador business friendly i es vol fer fort a Tarragona i els comuns actuen pensant en les pròximes eleccions, són elements a considerar.
Sovint les estratègies polítiques tenen una lògica tan interna que desconcerten i avorreixen la gent, que no entén que a tres partits que estan tan a tocar en l’eix social els costi tant aprovar uns pressupostos com aquests, en què hi ha més diners que mai (en xifres absolutes, no per cap). Que podent augmentar la despesa en educació, per exemple, hàgim de prorrogar pressupostos és profundament decebedor.
L’actual legislatura acabarà sense que el 52% independentista hagi estat mai operatiu. Potser era impossible que ho fos si Junts va plegar del Govern després del cessament del seu vicepresident, si teníem líders polítics indultats i exiliats negociant una amnistia amb el PSOE, si la CUP estava desapareguda i, sobretot, després de la trompada política i anímica del fracàs estratègic del 2017, que ha acabat amb un replegament col·lectiu a l’espera d’altres temps. O sigui que per l’eix nacional no hi ha hagut acord. Però per l’eix social, si no hi ha un gir d’última hora, tampoc. Quin país, el nostre.