Elèctriques festes

Continuam vivint temps interessants, passant d’un sobresalt a un altre, però que no corri el pànic, tot està sota control! Els mesos van desfilant i el temps prossegueix la seva marxa de manera tranquil·la. Han arribat una altra vegada les festes, que ja van deixar de ser les mateixes de sempre! Tornen les restriccions a l’àmbit més privat i els que governen, una altra vegada, van elaborant la llista dels convidats als sopars i menjars familiars d’aquestes festes, tan apreciades per alguns i tan temudes o avorrides per uns altres!

Temps interessants en què tot continua anormal i improvisat, sembla que ens torna a sorprendre el que està ocorrent. El monotema torna als telenotícies i portades dels periòdics, portem gairebé dos anys amb la mateixa pandèmia, però ens continua sorprenent. La veu dels presentadors dels telenotícies tornen a recuperar la seva energia frenètica, que crea sobresalts en cors cansats de tot el sense sentit que ens envolta, i tants sobresalts que s’han convertit en quotidians i han perdut tot efecte de sorpresa. Dins de la nova normalitat, tot és lícit i legitimat!

Arriben les festes i d’aquí a pocs dies acomiadarem un any i en rebrem un altre amb els braços oberts o tal vegada en pijama, aplicant la distància social recomanada fins dins dels domicilis privats. Però sempre ens queden els llums nadalencs; on falta alegria, ho omplirem de llum, molta llum. Així seran les festes, luxoses i molt elèctriques! El buit familiar o l’angoixa existencial els il·luminaran les tarifes elèctriques, que des d’un cert temps s’han convertit en un dolor agut i permanent en les butxaques de les famílies més pobres i, encara que no ho sembli, moltes famílies ja ho són!

Mentre la tarifa del llum continua en carrera amb si mateixa, batent-se el seu propi rècord històric, un dia sí i un altre també, mentre la cistella de la compra continua afectada per l’efecte dòmino –qüestió de lògica pura, però que ningú explica i a la qual cal resignar-se–, Cort es frega les mans pensant en la prevenció d’ingressar més de 20 milions en multes de trànsit l’any vinent i més sancions als ciutadans, que són les víctimes que sofreixen els danys col·laterals d’aquesta pandèmia.

I com ja tot és d’esperar i res causa indignació ni convida a la reflexió, els partits d’esquerra, com bé diu la premsa, s’oposen al fet que els alts càrrecs del Govern es quedin l’any que ve amb el sou congelat. Quina injustícia més terrible és viure amb un sou congelat! Més injust que estar en una llista d’espera per a una ajuda i morir sense cobrar-la, com el cas de l’ajuda a la dependència. Segons l’últim informe, un total de 666 persones, solament a les Balears, han mort mentre l’esperaven. És el que té la burocràcia, una perfecta maquinària inhumana controlada per humans!

Arriben les festes i els mateixos en continuen pagant les conseqüències, mentre, com va dir Nikita Khrusxov: “Els polítics sempre fan el mateix: prometen construir un pont encara que no hi hagi riu”.

Que tinguem sort!

Malika Kathir és filòloga