Electrocutats pels humans

01/10/2021
2 min

Tot sovint llegim com l’escalfament global està disminuint la diversitat de la vida al planeta. I ens espantem i pensem com de terrible és la crisi climàtica. I ja no ens adonem que no cal crisi climàtica per estar espantats del que fem amb el planeta. Contaminar, destruir, esgotar els recursos és una forma de violència que ens hauria de sacsejar moralment encara que no hi hagués conseqüències per a nosaltres. Perquè és violència contra la vida i, més en concret, violència contra les vides d’individus d’altres espècies amb capacitat de sintiència, i per tant, de patir, com és el cas de tantíssims éssers vius amb els quals compartim el planeta. 

Així, mentre estem preocupats per la reducció de l’anomenada biodiversitat per causa de l’escalfament global antropogènic, davant nostre es produeix una aniquilació contínua d’individus d’altres espècies per la nostra acció directa, molt abans que el clima entri en joc. Aquest diari ens ho explicava en una notícia recent pel que fa als ocells, dels quals a Catalunya en trobem cada any més de 500 electrocutats per la xarxa elèctrica. Una xifra que només reflecteix els que trobem –els experts indiquen que la realitat es deu acostar als milers d’ocells que moren electrocutats cada any només al nostre país.

La culpa directa en aquest cas és de qui gestiona la xarxa, que en un 95% és d’Endesa. Aquesta xarxa manté paranys letals per als ocells que la companyia no es cuida d’eliminar. Tanmateix, els experts també adverteixen que, amb la infraestructura actual, en cap cas podem esperar solucionar el problema del tot, només mitigar-lo. I és que som molts humans, amb molts milers de quilòmetres de torres i cables envaint-ho tot. Però, com sempre, de solucions n’hi ha: eliminar les parts de les torres que electrocuten, soterrar línies, aconseguir més llars amb autonomia energètica, deixar de créixer... Només falta sensibilitat general i voluntat política. 

Mentre tot això no arribi, ho hem de tenir clar: cada cop que premem un interruptor i captem energia de la xarxa estem participant de l’electrocució d’una cigonya, una àliga, un corb, un duc. I un exemple especialment impactant que ens aportava l’ARA: l’àguila cuabarrada pot desaparèixer com a espècie perquè en moren més que en neixen i el 50% de les morts són per electrocució amb la xarxa elèctrica. 

Mentrestant, dediquem immensos esforços, temps i diners a cimeres, especulacions i discussions sobre el clima que no van enlloc perquè els governs no s’atreveixen —o no volen— enfrontar-se als grans lobis contaminants, com els energètics. I mentre això passa aquests mateixos sectors ens fan pagar preus desorbitats pel consum elèctric i el súmmum: ens fan còmplices de l’electrocució d’éssers vius innocents. Éssers vius que, diguem-ho clar, no són importants perquè pertanyin a espècies en perill d’extinció, sinó, i sobretot, perquè són individus que tenen una vida i un interès a no perdre-la i a no patir, igual que nosaltres.

stats