Quant costa viure a Barcelona?

Viure a Barcelona cada cop és més car. La inflació és un fenomen econòmic que, a diferència d’altres –com les recessions o els xocs borsaris–, el notem tots, cada dia i diverses vegades: quan vas a comprar el pa o quan pagues el rebut de la llum o el lloguer del pis. Però, més enllà de l’experiència personal, les dades demostren que viure a la Ciutat Comtal costa avui un 8% més que fa un any –ja se superen els 1.500 euros mensuals nets. 

Des de fa set anys, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) calcula el salari de referència, que indica els ingressos que un treballador i la seva família necessiten per poder viure dignament. Menjar, pagar l’habitatge, desplaçar-se, abrigar-se quan cal i també gaudir de l’oci. Aquest “salari de vida”, que ens serveix només com a punt de referència i per saber com de lluny o de prop estem a nivells agregats, és també un indicador de qualitat de vida. A diferència del salari mínim, aquest el mesurem a nivell regional. I, molt important, l’objectiu no és calcular l’ingrés mínim per sobreviure sinó per tenir una vida amb uns mínims de dignitat. 

Des del 2016, el càlcul del salari de referència ha passat per moments de creixement econòmic, però també per grans crisis com la del covid-19 i la posterior de les primeres matèries, la invasió a Ucraïna i la inflació. La pandèmia va moderar els increments d’aquest salari, però ara veiem com es reprenen els augments dels primers anys de càlcul. Com era d’esperar, el preu de l’habitatge ens explica una part important d’aquests valors. Concretament, a l’AMB el pagament del lloguer o de la hipoteca suposa un 34% del total del pressupost de necessitats bàsiques per a les famílies. I si afegim les despeses de subministrament, com l’aigua, la llum o el gas, aquest valor augmenta fins a gairebé la meitat del pressupost. Això supera les recomanacions dels principals organismes econòmics de no invertir més del 30% dels ingressos (o del 40% si afegim els subministraments) en l’habitatge. Per tant, tenir una llar a l’AMB ens posa fàcilment en una situació de vulnerabilitat financera per l’habitatge.

Però, respecte a l’any 2021, les partides del pressupost familiar que més han augmentat no han estat els lloguers o les hipoteques, sinó altres com l’alimentació o les despeses de la llar. Amb augments que arriben al 20% en alguns d’aquests béns, la inflació és un pes notable per a les economies familiars de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Per exemple, els diners que una família hauria de dedicar a la roba i els complements s'ha gairebé doblat en només un any. 

La incertesa en l’economia durant la pandèmia s’ha traslladat ara a l’evolució dels pressupostos familiars, perquè les pujades de preus deixen molt enrere els increments salarials. Però aquest impacte de la inflació no és homogeni, i afecta especialment les famílies amb ingressos més baixos. Per a elles, partides com l’electricitat o l’alimentació representen una fracció més gran de les despeses que per a les famílies amb ingressos més elevats. Però sembla que aquesta tendència està canviant en els últims mesos. Segons càlculs d’Esade Ecpol, la inflació avui dia té un efecte menys regressiu i afecta d’una manera més igualitària les diferents famílies. D’una banda, perquè s'ha rebaixat el preu de l’electricitat, cosa que va beneficiar especialment les famílies més pobres; i, de l’altra, perquè hi ha certs béns, com els automòbils o els vinculats als restaurants i hotels, que han augmentat molt de preu i són consumits principalment per famílies d’ingressos mitjans i alts. 

Malgrat els bons resultats de la nostra economia, en termes agregats, una cosa inimaginable en crisis anteriors, la inflació segueix suposant un repte per a les famílies. Les pujades d’ingressos no es transformen en millores –o manteniments– de la qualitat de vida. Podem veure el got mig ple, perquè mesures com les aplicades a l’electricitat o la reducció de les tarifes del transport públic, que beneficien principalment les famílies més vulnerables, han donat oxigen als més vulnerables en el pitjor moment de la crisi de preus. També el podem veure mig buit, perquè sobretot l’àrea metropolitana s’està convertint en un lloc més difícil per viure-hi. Però, tant en un cas com en l’altre, està clar que les polítiques contra la inflació no poden ser iguals per a tothom perquè no totes les famílies i territoris pateixen les pujades de preus de la mateixa manera. Alguns gots estan més plens que els altres.