Elionor no serà filla adoptiva
No ho serà de Mallorca, si més no. El Consell de Mallorca va decidir fa uns dies, amb el vot en contra de Més i l’abstenció del PSOE, no acceptar la proposta d’atorgar-li a la filla de Felip i Letícia aquesta distinció, que només va comptar amb els vots favorables del PP i de Vox. Havia estat presentada, la proposta, pel PP, que uns mesos enrere va començar una espècie de campanya d’adulació cortesana a la casa reial espanyola, concedint-li la Medalla d’Or (la màxima distinció civil que atorga el Govern Balear) a Sofia, la reina emèrita. L’ocasió va servir per descobrir que totes les dècades que vam veure Sofia saludant amb la mà sense dir cap paraula no eren una casualitat: va resultar que la reina mare d’Espanya es va mostrar incapaç de fer correctament ni que fos un breu discurs d’agraïment en castellà, perquè no sap l’idioma (i naturalment, tampoc es va prendre la molèstia de saludar ni dir gràcies en català, com fa el seu fill). Atents com sempre a les coses que realment interessen la gent, la presidenta Marga Prohens i el seu equip van decidir continuar fent reverències de la padrina fins a la neta. Però això ja no ha pogut ser, i els comentaris en els àmbits constitucionalistes han estat unànimes: Sánchez i Armengol, en col·laboració amb els socis de Bildu (Més va concórrer a les europees dins la coalició Ara Repúbliques, juntament amb ERC, Bildu i el BNG) han fet un lleig a la digna Elionor, privant-la d’un honor ben merescut. Segons la premsa seriosa, que és la madrilenya, els rojos fan aquestes coses per pura maldat congènita.
La relació de la Corona espanyola amb Mallorca és llarga i densa, començant pel fet que la família reial ocupa Marivent de fa molts d’anys com a residència d’estiu i ho fa de manera com a mínim indeguda (l’artista Joan de Saridakis va deixar aquest edifici a les autoritats mallorquines amb la condició expressa que s’hi fes un museu de la seva obra i un centre cultural d’ús públic, obert a la ciutadania) i acabant per l’escàndol de l’Institut Nóos, que es va gestar molt principalment a Palma i pel qual Iñaki Urdangarin va acabar pagant amb presó com a boc expiatori. Ja aleshores, va caldre treure’ls, al susdit Urdangarin i a la seva esposa Cristina de Borbó, el títol de ducs de Palma, i també es va retirar el seu nom d’una placa a la Rambla de la ciutat. Entre aquestes dues, diguem-ne, fites, el rei Joan Carles va protagonitzar, de Mallorca estant, una llarga llista dels seus escàndols més reconeixibles i característics, amb negocis tèrbols, amistats de categoria dubtosa i amants locals i foranes. I també, cal dir-ho, amb una ben nodrida cort de bufons i llepes, que s’enorgullien de poder dir, a les reunions socials, que tenien algun tipus de contacte amb el submon de Marivent.
Tenint la categoria dels actuals governants de Balears, el millor seria que prescindeixin de reconeixements plebeus, d’aquests que han de ser votats, i tirin pel dret i aixequin a Elionor una estàtua eqüestre. Al costat del monument a Rafa Nadal, que esperem amb candeletes.
