És d’ells!
Cau WhatsApp (perquè se’n diu així), però ella, que està planxant i té una olla al foc, no se n’adona, perquè com que ha caigut WhatsApp, ningú no li envia un whatsapp per dir-li que ha caigut WhatsApp. Quan veu que els missatges que envia s’han quedat a mitges, deixa la planxa a la reixeta de la post i reinicia el telèfon. Llavors, el telèfon, com a venjança, li demana el número de la SIM. No pas la contrasenya (1, 2, 3, 4). Li demana el de la SIM. Ella no sap ni què vol dir SIM, i és lluny de saber-se’n el número. Remena pels calaixos, vejam si en conserva la capsa amb el número a dins, però, i ca. Llavors pensa que el té apuntat al grup de WhatsApp que té amb ella mateixa! Allà hi té una foto del certificat covid, el DNI de la nena i la SIM. “Introdueix” la SIM –quin plaer– i veu que el telèfon reacciona. Com que WhatsApp segueix sense funcionar mou el dit fins a “Ajustaments”. Comença a moure botons. Dades mòbils? Vinga dades mòbils. Punt d’accés portàtil? Endavant! Connexió i compartir? Sempre! So i vibració? També.
Però com que el telèfon encara no belluga, pensa que ha d’anar a apagar i encendre el router. Llavors és internet de l’ordinador el que deixa de funcionar. Fins ara havia estat un ordinador amable. Quan se li acabava la bateria feia aparèixer un missatge que feia: “El dispositiu està a punt d’apagar-se. Seria convenient que penséssiu en la possibilitat d’endollar-lo”. A ella mai li donen ultimàtums amb aquesta finesa.
Mentre busca la contrasenya del wifi darrere del router, salten els ploms. La planxa, que estava encesa, ha curtcircuitat. Corre cap al lloc (com se digui!) on hi ha els ploms (el que siguin!). L’olor de socarrim la fa tornar. S’ha evaporat l’aigua de l’olla i té el cul tot cremat. La coliflor sembla un anunci de prevenció d’incendis. Llavors torna WhatsApp. Ho explicarà al grup de la família, però procurant que sembli que és tot culpa “d’ells”.
