Em vull menjar una hipoteca “a la basca”

Una familia nalitza la informació sobre una hipoteca, en una imatge d'rxiu
30/01/2025
2 min
Regala aquest article

Aquests dies, i a propòsit del desnonament de la Casa Orsola, seguim parlant del greu problema d’habitatge que té Barcelona. La solució que ens ofereixen tota mena de polítics és fer pisos de lloguer social, que és una manera de xutar des de mig camp, aviam si s’acaba la mitja part. Hi ha qui ha marxat a viure lluny buscant millors preus. Però com que el transport públic és una quimera, s’ha comprat un cotxe elèctric per anar a treballar, així gasta menys benzina i –important– pot aparcar de franc a Barcelona, on treballa. Ara, això, pel que sembla, també canviarà i el panoli seguirà pagant el cotxe i el seu bonic endoll, però també pagarà l’aparcament. Ja som on érem.

No es pot demanar a un propietari (sigui un gran tenidor o un particular) que faci caritat. No l'hi demanem al venedor de carn picada, ni a Amazon, ni al de la botiga de roba. Els propietaris de pisos de renda antiga, de fet, han estat subvencionant, i encara ho fan, obligats, els seus llogaters, amb preus irrisoris.

El que sí que es pot fer, i es pot fer immediatament, és bonificar fiscalment el que està hipotecat i el que paga un lloguer, segons els ingressos. Això sí que es pot fer. Quan em vaig hipotecar per primer cop, l’Estat et permetia desgravar aquella compra. Això, avui, a Catalunya ja no passa. Passa al País Basc (esclar).

Si un jove mileurista té un lloguer mileuríssim, però la declaració de la renda li surt a tornar, perquè aquells diners es bonifiquen com a despesa imprescindible, la qüestió és molt diferent. Això és el que caldria fer amb tothom que paga hipoteca o lloguer. Això és ser d’esquerres. Fer pisos socials és caritat a llarg termini. Oferir als ciutadans desgravacions per compra o lloguer no ho és. A part, desincentiva el diner negre, regula el mercat i fa que els ciutadans puguin gastar en altres coses, com restauració i oci (per tant, cultura).

stats