Coordinador de MÉS per PalmaLa recuperació de la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la restauració dels seus drets són prioritats polítiques per a MÉS - Estimam Palma. Davant el creixement de l’extrema dreta i de la dreta extrema, reivindicam la tasca de les persones que varen impulsar transformacions socials des dels valors republicans. És per això que des de MÉS hem impulsat lleis pioneres, com la de fosses –que ha permès fer un funeral d’estat a ciutadans de Palma ignominiosament assassinats– o la de Memòria Democràtica –una passa més per eliminar els darrers vestigis de la dictadura. Tot això ho hem fet, cal recordar-ho, mentre el cos del dictador continuava enterrat al Valle de los Caídos.
La figura d’Emili Darder és un referent per a nosaltres i per a totes les persones que lluiten per la llibertat i la democràcia. Impulsor de l’atenció mèdica als més desafavorits, activista a favor de la nostra llengua i cultura i impulsor de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, com a polític va posar en marxa la construcció de centres escolars i escoletes i dispensaris mèdics per als treballadors, va crear colònies d’estiu per als infants de les famílies treballadores i va fer obres de sanejament i potabilització de l’aigua. Entre les seves obres més destacades hi ha la cessió a la ciutat del castell de Bellver, convertit durant la guerra en la seva presó i des de la passada legislatura en un espai de record de les víctimes de la Guerra Civil.
Des de l’Ajuntament de Palma, per iniciativa del nostre regidor Llorenç Carrió, hem instaurat el Dia del record a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, que commemora l’assassinat, el 24 de febrer de 1937, d’Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. L’acte que havia estat impulsat des de fa anys per la Comissió 24 de Febrer ha estat coorganitzat els darrers anys juntament amb els ajuntaments de Palma i d’Inca i ha servit per recordar la figura del batle de Palma.
Emili Darder fou afusellat després d’una paròdia de judici que el va condemnar a mort. La seva rehabilitació ha estat un dels objectius de MÉS - Estimam Palma durant els darrers anys. Hem demanat de manera insistent l’anul·lació de la sentència il·legal que el va condemnar a mort. I hem exigit, tant des de l’oposició com des de la batlia, el retorn a la ciutat de casa seva, robada per l’Estat franquista a la família i actualment en mans del Ministeri de Defensa. Defensam que sigui un centre dedicat a promoure els valors que varen definir Emili Darder: l'educació i la cultura com a creadores de ciutadania; la igualtat social; la salut pública i la pau, la democràcia i els drets humans.
A MÉS per Palma continuam treballant des de les institucions per identificar els llocs de la repressió i col·laborant amb el Govern per complir les lleis de fosses i de memòria democràtica. També continuam impulsant projectes d’investigació, publicacions i documentals, així com programes de divulgació oberts a la ciutadania i que incloguin rutes de la memòria històrica. A més, durant aquesta legislatura incorporarem la perspectiva de gènere en la recerca i la divulgació sobre la Guerra Civil i la postguerra i impulsarem reconeixements públics per posar en valor el llegat democràtic de les dones. Per últim, continuarem fent feina per retirar les restes de simbologia franquista que encara queden a Palma (noms de carrers i el monument feixista de la Feixina).
El proper dilluns 24 de febrer continuarem reivindicant el llegat d’Emili Darder i la resta de republicans afusellats. De matí, l’Ajuntament inaugurarà un bust seu cedit per l’escultor Eduard Servera. Serà a la plaça de la Porta del Camp, davant la seva antiga casa. L’horabaixa, el Mur de la Memòria del cementeri de Palma tornarà a acollir l’acte de cada any de reivindicació de les víctimes del franquisme. Paral·lelament, hi haurà diferents actes de divulgació de la memòria, alguns d’ells adreçats a centres escolars.
Continuarem reivindicant d’aquesta manera la figura d’Emili Darder com un referent indiscutible de democràcia, de llibertat i de justícia social per al present, però també per al futur. Perquè volem continuar construint entre totes i tots una ciutat més igualitària, més tolerant, més oberta al món i més conscient de les seves arrels històriques. Una ciutat de tothom i per a tothom que combati els discursos de l’odi i que posi per davant de tot els drets de la ciutadania. Una ciutat com la que va començar a construir Emili Darder i que hauria finalitzat si no hagués estat vilment assassinat. Siguem dignes hereus del seu llegat.