Encantats de fracassar
No és precisament un secret que dins el Govern balear es respira alleujament, i fins i tot alegria, per no haver de dur endavant el Pla de segregació lingüística que ells mateixos havien situat com una de les màximes prioritats de la legislatura. En efecte, el pla que s'havia anunciat a bombo i plateret ha rebut un contundent rebuig de la comunitat educativa. Això evita que els centres i les aules es tornin a convertir en escenaris de conflicte, una situació en què el Govern del Partit Popular només hi podia sortir perdent, com saben bé des dels dies del TIL de José Ramón Bauzá. I al mateix temps, poden al·legar davant de Vox (amb qui el PP aspira a recompondre unes relacions que en realitat no s'han arribat a rompre mai del tot) que, si finalment no s'ha implantat la separació d'alumnes per llengua, no ha estat per falta d'acció ni de voluntat política, sinó perquè només onze centres educatius a les Balears (la majoria religiosos i concertats) han volgut adherir-se al pla. Pel que fa a l'elecció de llengua a l'ensenyament primari, el 80% de les famílies ha escollit que els seus fills siguin escolaritzats en català, com s'havia fet fins ara. Com podeu llegir a l'article de Jaume Cladera en aquest diari, dels 20 milions que hi havia pressupostats per dur endavant el Pla de segregació lingüística (que el Govern preferia anomenar Pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua) durant el primer trimestre que ha de començar aviat, al final només està previst gastar-hi 1,03 milions, que és el cost de proveir els 11 centres que s'hi han adherit d'una dotació addicional de sis hores per a cada grup d'alumnes. Els altres quasi 19 milions es destinaran “a altres necessitats educatives”. I tot solucionat, d'acord amb la visió del món dels nostres governants. Però no és ben bé així.
Perquè el fet que hagi fracassat no impedeix que el Pla de segregació lingüística sigui una de les iniciatives polítiques més pernicioses socialment que s'han plantejat d'ençà que les Balears tenen govern autonòmic (i això que aquest seria un títol prou disputat). És un disbarat pedagògic, que no afavoreix la tasca docent sinó que l'obstrueix i la dificulta seriosament. És un disbarat jurídic, que atempta contra l'Estatut i contra la Llei de normalització lingüística. És un disbarat logístic, perquè necessàriament implica la construcció d'espais per encabir-hi els grups creats artificiosament per separar els alumnes castellanoparlants dels catalanoparlants, perquè això era el que suposava l'aplicació del pla.
I finalment, era un disbarat contrari a la idea de convivència ciutadana i cohesió social, que atemptava contra els drets lingüístics dels ciutadans de les Balears. Hauria suposat confinar els infants en vertaders guetos lingüístics, amb l'única finalitat de perjudicar el prestigi de l'escola pública i arraconar la presència i l'ensenyament del català, dues obsessions de Vox que la presidenta Prohens i el conseller Vera havien consentit fer-se seves. És realment interessant un govern que s'engresca fent propostes forassenyades i s'alegra encara més quan finalment fracassin. Ara bé, s'equivoquen si es pensen que aquí s'ha acabat aquesta història desgraciada. Si els dirigents del PP balear han de complir allò que els han ordenat des de Madrid, que és tornar-se a entendre amb Vox, les exigències del partit d'extrema dreta contra el català i contra l'escola pública no faran més que incrementar-se. Abans que cap altra cosa, el fanatisme és caparrut.
