Encara haurem de donar les gràcies a Putin
No hi ha cap motiu per donar les gràcies a Putin, és pura ironia–per si algú ho dubta–. El que sí que és greu és que el Govern hagi decidit intensificar les freqüències del tren Palma-Inca cada deu minuts i amb Manacor cada 20, a més de crear 10 línies noves d’autobusos que recorreran l’illa, només per pal·liar els efectes de la guerra, i es rumiarà si ho manté. De veritat ha hagut d’arribar una crisi energètica perquè es posassin les piles?
El transport públic hauria de ser una prioritat per a qualsevol governant, hi hagi o no una situació d’emergència. És indubtable que s’han fet passes importants els darrers anys, però perquè es partia pràcticament de zero. El cost d’aquest servei, per part de l’administració, és deficitari. Ningú ho qüestiona, basta veure que aquest increment té un cost d’11 milions d’euros.
Però no es pot plantejar com un pla de xoc, ha de perdurar en el temps, perquè, si no, la mesura no tindrà l’èxit que se n’espera. La confiança en el transport públic és una cursa de fons. Si l’any passat a Mallorca hi havia 634 cotxes per cada mil habitants, no era perquè comprar un vehicle fos l’entreteniment preferit de les famílies mallorquines durant la pandèmia, sinó perquè és gairebé impossible arribar a Ciutat des de la majoria de pobles si no és amb quatre rodes.
Sí, hi ha més autobusos que mai, però és impossible que pels enllaços i les freqüències s’arribi d’hora on un voldria si té res més a fer durant la jornada. I els horaris nocturns? El darrer tren que surt de Palma és a les 22.20 h. S’acaba l’activitat a Mallorca en aquestes hores? No; de fet, tots el de poble d’aquesta redacció cada divendres hauríem de quedar a romandre a l’ARA Balears.
