“Quan et vaig venir a veure vares dir: ‘Ja s’ha acabat la vida, ja està fet’. I jo, esglaiat, mirava el teu somriure, que sempre he trobat una metàfora de viure, però ara era de mort. Em vares passar uns papers. Vares dir: ‘Llegeix!’ I jo, innocent pensava en un poema... El testament vital d’Antoni Artigues. I jo et llegia els ulls perquè em bastava per saber tot el que em volies dir. Amb els ulls ben oberts de bat a bat et mostrares complet, de cap a peus. I em vares dir, amb solemnitat, com qui no diu res però ho diu tot: ‘Mateu, he passat molt de gust de viure”. Mateu Xurí va escriu una glosa a l’intel·lectual de proximitat –així el va anomenar dies enrere Biel Majoral. Eren les darreres paraules que Antoni Artigues li va dir a Mateu Matas, i el glosador les va traduir en glosa, el llenguatge amb què millor s’expressa. La glosa sencera es va llançar en un tuit. La tendresa del moment, cal reproduir-lo en paper. Poder-lo rellegir i tenir presents els records dels amics d’un home de país. “Enmig de la mar s’aixeca ma terra, fins tocar el cel, que es besa en la serra. Banderes de blau, jo sóc balear, jo sóc de Mallorca, català insular”, canta Majoral, amb aquella veu escanyada que ens apropa a la terra i als orígens. El concert de fi de temporada del dia 30 de juny, al teatre Principal de Palma, serà Biel Majoral, tota una història. Aquest dia, Antoni Artigues tornarà a ser present a l’escenari i tornaran a cantar per la llibertat d’expressió i la recuperació dels drets fonamentals pels quals va lluitar tant el mestre de mestres. “Jo som mallorquí i és la meva glòria ésser català, per la meva història. Estim Catalunya perquè té un passat de lluita incansable per la llibertat!”.