19/5: Enquestes
En política, les enquestes van néixer per conèixer l’opinió pública i han anat esdevenint una eina per construir-la. No es fan tant per saber el que pensa la gent com per influir en el que hauria de pensar. En els diaris, proposo que no es publiquin a les pàgines d’informació sinó en les d’opinió, al costat dels editorials o dels articles de fons que intenten convèncer els lectors d’una determinada tesi. Entre altres coses, perquè els resultats de les enquestes polítiques tendeixen cada vegada més a assemblar-se sospitosament als desitjos i les conveniències de qui les paga. Això passa en les que tenen un origen privat. Però passa també, i és més escandalós, en les que publica posem per cas el CIS, pagat i controlat per l’Estat i pel govern espanyol de torn. La concepció de les enquestes com una eina de configuració de l’opinió pública, que busca tenir efectes polítics teledirigits més que no pas retratar realitats socials, ha coincidit amb un notori descrèdit d’un instrument aparentment útil. Entre altres coses perquè les enquestes tenien una funció prospectiva: per exemple, havien de servir per preveure els resultats de les eleccions. I des que són més concebudes per modificar la realitat que no pas per retratar-la, no n’encerten ni una.
Vicenç Villatoro és escriptor
