Centralisme, també en el català
L’endemà de traslladar-me a viure a Palma, en un pis compartit a la vora de les Avingudes, vaig anar a comprar el pa. –Bon dia, què voldríeu? –em va demanar la fornera. I quan li vaig contestar amb el meu accent de Barcelona, va canviar al castellà. Que no fes més canvis d’idioma em va costar uns dies d’anar insistint parlant-li en el meu central i demostrant que no tenia cap problema per entendre el seu català de Mallorca.
D’això en fa dotze anys.
Allò em va sorprendre, però no tant. Ara encara m’hauria sorprès manco. Vivim en una realitat complicada, política, social, econòmica i cultural. Tant pel que fa a la nostra relació amb Espanya com en la relació entre els mateixos Països Catalans. I per això és trist, però no estrany, que un director de TV3 que és valencià com Vicent Sanchis afirmi en aquest reportatge d’Àlex Gutiérrez que una de les sèries més fresques i innovadores que ha fet mai IB3, Mai neva a Ciutat, és de “difícil comprensió” per al públic del Principat. “Tot i que era un mallorquí de ciutat i, per tant, no tan complicat a priori, hi havia molt d’argot i molta parla de joves”, diu Sanchis per explicar per què creu que la sèrie dirigida per Joan Fullana i Lluís Prieto (que s’emetia cap a mitjanit) ha tingut a TV3 menys audiència de l’esperada.
Quants periodistes, presentadors, personatges de sèries i pel·lícules heu vist a TV3 parlant en un illenc genuí? Segur que us sobren dits per comptar-los. Quantes novel·les escrites en català heu llegit en què es faci un ús adequat de diferents accents dels que té l’idioma? Quin percentatge dels espectadors de la televisió pública catalana coneixen paraules que es diuen, per exemple, a Mallorca, però també són pròpies del Principat, com ara ‘granera’? Quanta gent confon el català central amb l’estàndard?
El contacte que tenen els ciutadans de la comunitat autònoma de Catalunya amb els altres accents de català és limitat. Els mitjans de comunicació amb seu a Barcelona i rodalia, fins ara, han ajudat poc a ampliar-lo. I aquest problema s’accentua a l’àrea metropolitana de Barcelona, on sovint ni tan sols saben diferenciar la parla de la Terra Alta de la del Pallars Sobirà. Per això més d’un illenc que ha anat a estudiar a Barcelona s’ha trobat que li deien que no l’entenien, que es reien de com pronunciava o que l’imitaven –malament– sense ni tan sols entendre com funciona l’article salat.
Amb el català també hi ha centralisme. I, a banda que ens fa a tots més ignorants, dona ales al secessionisme lingüístic. Que Mai neva a Ciutat s’hagi emès per TV3 és una bona notícia, però no n’hi ha prou. Cal més varietat, diversitat i promiscuïtat lingüística. Els mitjans de comunicació públics i privats no poden tractar la llengua com una sèrie de compartiments estancs que no es poden moure d’allò que creuen que el seu públic acceptarà bé. No poden ser com la fornera que es pensava que jo no l’entendria.