Compromís polític per als adolescents en risc

“I com vols que es trobin! Mira, una de cada quatre famílies del meu grup està en perill de desnonament. En qualsevol moment deixaran la llar a la força. També hi ha els que han arribat a casa d’una altra família del seu país, amuntegats i acollits en poc espai. Però allà l’autoritat ja no la tenen els pares. Els que manen són altres i han d’obeir. I els pares no poden exercir un paper de protecció dels fills. És així”, em comentava l’Esther, educadora d’adolescents del Casal. “Com vols que no els surti per algun costat!”

Mentrestant, recordava la conversa amb en Joan Benach, doctor en salut pública, quan afirmava que les diferències de salut entre barris són causades per determinants socials. És cert que la pandèmia ens ha tocat a tots i que moltes persones manifesten problemes de salut mental, però la major part dels adolescents tenen un equilibri emocional molt trasbalsat que portarà problemes de salut, tant mental com física, sobretot en entorns d’alta complexitat.

Són molts els determinants que els fan trontollar emocionalment. Tanta complexitat vital, sense un entorn familiar i econòmic estable. Però, com analitza un recent estudi de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, la inseguretat residencial afecta del tot la seva salut.

Aquest estat emocional genera riscos greus: quasi la meitat dels adolescents del grup són atesos a l’escola amb programes per a necessitats educatives especials, per atendre dificultats específiques d’aprenentatge. I també, comenta l’Esther: “A vegades l’únic consol és l’alimentació. Com que mengen malament i a deshora, satisfan la gana amb brioixeria barata”. En té tres amb diabetis. O aïllant-se, “buscant un racó de la casa per poder, els caps de setmana i en les estones lliures, passar hores enganxats a maquinetes que els allunyen de l’avorriment”.

El problema ve de més lluny, però. “Des del confinament no es va poder intervenir en moltes situacions i les coses s’han complicat”, comenta l’Esther.

També vaig poder parlar amb una dona del Casal. Amb diagnosi de depressions i ansietat. Vinguda del seu país solament amb el marit i maltractada per ell. Ara ha de pujar dos fills tota sola després de la separació i d'haver tingut dificultats per fer entendre als infants el perquè de la situació. Compartint casa amb una altra família, fent hores de neteja sense parar, com més millor, amb el dolor de no poder estar prou amb ells. I després, el covid i sense feina. Va recaient.

Per sort el treball és per a ella un espai de generar xarxes, de sentir que li donen suport, de no sentir-se sola: “És el que els dona suport, els vincles”, diu la Daniela Parodi-Herz, psicòloga que atén casos al barri. “Quan estàs exclosa, no pertanys. I si no pertanys, tendeixes a aïllar-te”. Aquest aïllament, justament, és un dels principals factors de risc per a la salut mental que els especialistes identifiquen. Com afirma la també psicòloga Alba Thompson: “Si veig que no puc fer el que voldria, es crea una por per enfrontar qualsevol amenaça". Totes dues donen suport a entitats socials del barri gràcies a Proinfància, sobretot ara que el món sanitari i els serveis socials estan desbordats.

Les xarxes de companys també són el gran suport dels adolescents. Es respecten molt, noies i nois, els ajuda molt la diversitat d’entorns familiars i es fan molt costat. El local és el seu espai, la seva casa feta per ells i per a ells.

És el que podem fer les entitats socials: facilitar espais per crear vincles, acompanyar, escoltar. Ajudem, esclar. Però la solució és més complexa i el factor clau és la desigualtat social. I per reduir-la calen compromisos polítics i implicacions de tothom per intervenir en tota mena de bretxa social. Si no, serà un pou sense fons, on caldrà abocar recursos mèdics que milloraran casos, però no evitaran noves víctimes. I quan són adolescents, a part de produir molt de dolor, es perd el nostre futur.