Entusiasme propagandístic a l’Eixample
Per explicar per què conservaran les vies del tramvia que han aparegut sota l'asfalt del carrer Girona, ara aixecat per les obres de la superilla, la tinenta d’alcalde Janet Sanz ha dit que “són el testimoni d’una ciutat on el transport públic era protagonista”. Protagonista? Quan el tramvia va desaparèixer de Barcelona, el 1971, el que era protagonista era, precisament, la falta de transport públic, és a dir, la falta de freqüències i de línies. Els autobusos i metros eren vells, incòmodes, contaminants i s’hi viatjava com en llaunes de sardines. Repassin la història de les lluites veïnals.
Les vies són un testimoni que per allà hi circulava un tramvia, però res més. Més aviat el desarrollismo franquista mirava cap al cotxe privat. D’aquella època són els aparcaments al subsol del centre de Barcelona. I si avui Barcelona és una ciutat ben servida en matèria de transport públic interior és gràcies, sobretot, a les inversions fetes en democràcia.
Sanz ha dit també que les vies són un recordatori que "l’Eixample no sempre ha estat saturat de cotxes i fum". Si quan circulava el tramvia hi havia menys cotxes que ara no era per consciència ecològica (pràcticament inexistent aleshores) sinó per una simple raó de nivell de vida.
Millorar la qualitat de l’aire de Barcelona és necessitat i obligació, però no retorcem els fets per justificar les decisions del present. L’Eixample és molt més que unes autopistes per on passen 350.000 cotxes cada dia, com insisteix sempre l’Ajuntament. Preguntem-nos per què tenen necessitat de passar-hi i preguntem als veïns de quines altres coses se senten saturats a l’Eixample.
