Enverinant Espanya
El primer que se sent quan Felip de Borbó baixa del cotxe per presidir la desfilada del 12 d’octubre és “Que te vote Txapote!”, un crit dedicat a Pedro Sánchez que utilitza el sobrenom del terrorista d’ETA que va assassinar Miquel Ángel Blanco, tot i les reiterades peticions de víctimes del terrorisme que han demanat acabar amb l’eslògan pel dolor que els causa sentir-lo. És en va. I després, esclar, es crida “Puigdemont a prisión!” Els haters de les xarxes socials es fan presents en carn i ossos en el dia de la Festa Nacional Espanyola per convertir en costum l’insult al cap de govern socialista.
L’Espanya que envesteix no desapareix mai; si de cas, reapareix. Quan Aznar va dir allò d’abans es trencarà Catalunya que Espanya va expressar un desig més que una realitat, però, si alguna veritat contenia aquella predicció és igualment aplicable a Espanya i a un bon grapat de democràcies occidentals per raons més o menys semblants, on també els símbols nacionals s’aprofiten per a la discòrdia. Totes les societats presenten fractures múltiples de diversa consideració, i l’espanyola no n’és una excepció. I això d’ahir no serà res comparat amb el que es cridarà si l’independentisme investeix Sánchez, l’amnistia acaba amb l’a por ellos! judicial i els exiliats tornen a casa.
I amb tot, sota les vestidures esquinçades per suposats delictes de traïció a la pàtria hi ha, a tot arreu, també a Espanya, una societat conscient dels problemes del present, entre altres coses perquè els pateix, i perquè veu les guerres d’Ucraïna o del Pròxim Orient. I sent vergonya que els que aquí podrien treballar per la convivència excitin les baixes passions. Ho fan perquè la por i l’odi serveixen per portar gent a les urnes avui, i obliden que enverina la moral dels països el dia de demà.
