Un escenari apassionant
No fa gaires dies, un reportatge de Clàudia Darder es feia ressò del bon moment que el teatre illenc viu pel que fa a la presència i al reconeixement a la resta de Països Catalans. I si bé crec que mai no hi havia hagut tanta presència de teatre escrit per autors de les Illes a les cartelleres de Barcelona i València, crec que també cal destacar el paper central que tendrà la dramatúrgia contemporània balear a la programació de la temporada 2022-2023 del teatre Principal de Palma.
Sota la direcció artística de Josep R. Cerdà, el Principal ja va coproduir tres de les peces que s’han pogut veure o que es veuran a partir de la tardor a Barcelona: Nua (radiografia d’un trastorn), d’Ann Perelló, nominada a la millor autoria original als premis Teatre Barcelona; Paradís (premi Ciutat de Palma 2021), de Sergi Baos, que està causant una petita gran sensació entre els espectadors del Festival Grec 2022; i Zona inundable (premi Vila de Santanyí de teatre), de Marta Barceló, una obra inspirada en la tragèdia de la torrentada de Sant Llorenç del 2018, que s’estrenarà la propera tardor ni més ni menys que al teatre Nacional de Catalunya i que apareixerà publicada de manera imminent pel segell calongí Adia Edicions. El teatre també està al darrere de la producció de Tanatologia, de Xavier Uriz, que es podrà veure al teatre Principal de València durant aquesta tardor.
A més, però, cal destacar el bon nombre d’autores i autors illencs que veuran les seves obres representades (o en algun cas, fins i tot adaptades) sobre les taules del teatre Principal de Palma: des d’una dramaturga consolidada, com Marta Barceló, que farà doblet amb Zona inundable i Tocar mare, fins a autors emergents com Lluki Portas, amb Joy Speed, o bé Pau Coya, amb la seva opera prima Kryptonita, passant per Jaume Miró i La claror, Aina de Cos i Les preposicions, Sergi Baos amb Les maleïdes, Bernat Molina i Escalar un gegant i la reposició de Tanatologia, d’Uriz, a principis de temporada. També la novel·la Reis del món, de Sebastià Alzamora, al voltant de les figures complementàries i pràcticament contradictòries de Joan March i Joan Mascaró, pujarà a escena amb una dramatúrgia de Josep Maria Miró.
El teatre d’autoria illenca no només triomfa fora de les Illes, sinó que sembla que a la fi és profeta de la seva terra: si més no, això hem d’agrair al teatre Principal de Palma, que en la línia de la direcció de Sergi Belbel al teatre Nacional de Catalunya entre els anys 2006 i 2013, fa una aposta per l’autoestima, l’orgull i la posada en valor del bon teatre escrit a casa nostra, que comparteix cartellera amb total normalitat amb produccions d’altres territoris de parla catalana, estatals i internacionals. Un dels lemes estrella de l’actriu Anna Lizaran, una de les darreres grans dives del teatre català, era: “Si es fa bé, també agrada”. Jo gosaria afegir-hi que, si agrada i es fa bé, també s’ha d’aplaudir. Bravo, Principal!
Sebastià Portell és escriptor
