L’esclat suburbial
Homicidi voluntari: així defineix els fets que van acabar amb la vida del jove Nahel, de 17 anys, l’ordre de detenció del policia que va disparar contra ell. La brutalitat de l’acció repressiva ha provocat una onada de violència a Aulnay-sous-Bois que s’ha estès al mateix de centre de París i als suburbis d’altres capitals com Lió i Marsella, zones amb una llarga tradició de conflictivitat social i de xocs amb la policia, expressió d’uns nivells de discriminació i marginalitat que tensen sovint les comunitats. De fet, els mitjans de comunicació recorden un esclat de grans dimensions que hi va haver el 2005 en aquesta mateixa zona.
Tanmateix, hi ha un cert acord en assenyalar trets diferencials significatius entre aquell conflicte –de contingut principalment social– i l’explosió actual –que assenyala directament l’aparell d’estat i la policia en particular–. La violència policial, que sembla que ha crescut significativament des de 2017, quan una llei de seguretat va ampliar l’ús de les armes de foc per part de la policia, ha estat el desencadenant del conflicte. I ha provocat una revolta caracteritzada per dos fets nous: l’edat dels activistes –si el 2005 predominaven els joves de 18 a 25 anys, aquest cop a primera fila hi ha els de 13 i 14–, i l’ús de les xarxes i dels vídeos, que han fet possible tant la coordinació de les accions com la propagació de la revolta, cosa que ha permès una extensió exponencial de les protestes. I ha sembrat el desconcert en el govern en la mesura que la tensió no baixa.
El president Macron, que va començar amb unes paraules de suport a la família de la víctima, ha abandonat la cimera de la Unió Europea per agafar el timó de la situació. I si per un cantó no descarta el recurs a les decisions excepcionals que calguin –Éric Zemmour i altres líders de l’extrema dreta exigeixen la declaració de l’estat d’urgència–, per l'altre ha transferit als pares la responsabilitat del comportament dels joves menors d’edat, especificant que són ells i no la República qui els ha d’impedir sortir de casa.
El problema és estructural: de discriminació social, racial i religiosa, que fa que molts ciutadans se sentin ignorats, marginats i assenyalats per la seva condició. I amenaçats: el Nahel podia haver estat qualsevol d’ells. Un problema agreujat amb les tensions creixents amb una policia sovint fora de límits. Humiliació i autoritarisme, dues amenaces que recorren Europa.
