EscriptorDe moment, l’escultura que representa fra Juníper Serra amb un indiet a la plaça de sant Francesc, de Palma, no ha sofert més envestides en nom de la solidaritat amb els indis californians que el petrer va cristianitzar i maltractar de cos i ànima –el qual fou elevat als altars pel papa polonès Joan Pau II. Als EUA, l’estàtua del frare ha estat malmenada de manera més contundent, però el moviment vindicador dels indis nord-americans s’ha calmat, almenys aparentment, en pocs dies.
Al contrari, les onades humanes que reaccionaren a la mort de George Floyd a mans d’un policia nord-americà foren de més ampli abast. Els cinc continents reaccionaren a la brutalitat d’un policia que no és l’únic en els seus mètodes, en les seves creences ni en els seus odis. De fet, el breu despertar dels pobles indis ha passat com una repercussió del clima de contestació a les pràctiques policials i generals contra els negres.
I és que, en el fons i en la forma, la destrucció dels pobles indis i l’esclavitud del negres importats d’Àfrica no tenen tant a veure com hauria pogut semblar arran dels esdeveniments d’aquestes darreres setmanes. L’esclavisme i el genocidi són dos grans pilars en què s’aixeca el poder dels EUA. Però si l’esclavisme s’incorpora a un ritme notable a la història oficial dels EUA –testimoni, el nombre creixent de blancs que nodreixen les grans manifestacions–, el genocidi és una qüestió sobre la qual es passa de puntetes. És més mala de pair. Sorgeix adesiara una generació d’estudiosos del genocidi que ens permet guaitar sobre la magnitud d’aquella gran tragèdia. Record ara, de principi dels 70, Enterrad mi corazón en Wounded Kne (Dee Brown) o El general Custer murió por vuestros pecados (Vine Deloria jr), que contribuïren a despertar consciències sobre un pecat original del qual els nord-americans no solen parlar gaire –és més assumible l’esclavisme que el genocidi. Però, així com la negritud és un tema tothora present a la societat nord-americana, aquesta mateixa societat sembla que ha expatriat el gran genocidi fundacional, l’ha convertit en un univers d’ombres que van i venen i deixen poques empremtes.
A Mallorca també ha estat així, encara que la mallorquinitat del frare Serra ens connecti directament amb l’hecatombe diabòlica contra els indis als EUA.