Fer escola en temps de propaganda
En una mateixa setmana he participat en dues trobades sobre educació, un a Porto i l’altra a Barcelona, amb participants de diferents països d’Europa. Compartíem atònits la inquietud davant d’unes eleccions europees que estan suposant l’exaltació de populismes, amb tot el que significa de retrocés, de crisi dels valors fundacionals d’Europa, que no són altres que els de l’escola. Perquè escola i democràcia són condició i conseqüència. L’auditori de la Universitat de Porto vessava d’emoció quan, a la cloenda, tots vam unir-nos en una sola veu cantant el Grândola, vila morena. Ara que tot just fa 50 anys de la democràcia a Portugal.
La guerra a Ucraïna, la remilitarització d’Europa, l’augment de l’extrema dreta o la crisi climàtica són temes que han estat al cor del debat de les eleccions d'aquest diumenge. Durant la campanya, adolescents i joves que s’inicien en la política han vist imatges que no hauríem pogut imaginar només fa uns anys. Debats i mítings on el que predomina és la instigació a l’odi i on l’insult, l’enfrontament visceral i la mentida s’exhibeixen impunement.
Per això és urgent a Catalunya no perdre més temps en el sector educatiu amb debats simplistes, polaritzats i confrontats, i intentar aturar les mentides i els insults que corren a les xarxes. És temps per debatre, sí, però oberts al diàleg entre els diferents punts de vista, i allunyats de les certeses incommovibles que fan tant de mal. Hem d’estar a l'altura de les circumstàncies i reivindicar la responsabilitat de l’educació en el combat contra aquestes noves formes de populisme i feixisme que ens amenacen. Ho deien en aquestes mateixes planes Montserrat Font i Juli Palou: "No ens convenen ni els clams reaccionaris que s’amaguen sota disfresses progressistes, ni creure de manera acrítica que el que és nou, perquè és nou, és millor. Fonamentem el saber, contrastem-lo, compartim-lo i situem l’escola al centre de les prioritats socials i polítiques".
És temps de recuperar part del nostre passat, el d’una Europa que va gestar en el seu si els moviments pedagògics de resistència, de pacifisme i d’internacionalització en sortir de la Primera Guerra Mundial: el moviment de l’Escola Nova sota els principis de la llibertat i la democràcia. També a Catalunya l’educació ha estat, en diferents moments de la nostra història, una forma de lluita. Alexandre Galí deia que "si se salva l'home, es té tot salvat", i amb aquest lema va impulsar una revolta i un moviment de mestres contra el franquisme. Perquè si se salva la persona se salva la llibertat de pensar i la capacitat d’actuar. La civilització, gràcies a l’escola, ha sobreviscut a la barbàrie a Europa, des de l’Antiga Grècia. També avui, fer escola és resistir en temps de propaganda. Resisteix Ucraïna tot fent escola en refugis i sota les bombes. És símbol que l’escola, que és el lloc on aprendre a pensar, ha esdevingut també avui una forma de resistència i de combat als nous feixismes. Mentre tinguem escola i llengua, tant si és oficial i amb tots els drets com si és clandestina, hi haurà motiu per a l’esperança.
