Una escolarització equilibrada, la base per a una societat més justa

L’escola inclusiva contribueix a fer una societat més justa. L’escolarització equilibrada, que promou la convivència en la diversitat, posa les bases per a un futur amb menys desigualtats i una millor convivència entre persones. La segregació és un fracàs en si mateixa per a l’etapa formativa, però també és un fracàs extensiu perquè contribueix a formar una societat discriminatòria per motius econòmics, de gènere, culturals o de qualsevol mena. Aconseguir escoles diverses construeix els fonaments per a una societat equilibrada. 

Tot i els esforços que es fan a les Balears per aconseguir uns centres educatius equilibrats i no segregadors –uns esforços que especialment trobam en docents i gestors de centres–, la realitat és que hi ha fins a 43 centres a les Illes Balears que superen el tant per cent màxim d’alumnat amb necessitats especials de suport educatiu (NESE). Està fixat que qualsevol centre que superi el 30% de l’alumnat amb necessitats de suport és un centre amb segregació. Les necessitats de suport a la nostra comunitat venen, sobretot, per una arribada recent fruit de migracions, per no dominar les llengües oficials de la comunitat, perquè la situació econòmica de la família posa l’alumne en una situació clara de vulnerabilitat i, entre d’altres, per discapacitats físiques o psíquiques. Que hi hagi 43 centres que estiguin clarament desequilibrats a les Balears i que, a més, un 75% d’aquests centres siguin públics és una realitat que no ens podem permetre.

Hi ha models d’èxit. En els darrers anys, el Govern, els ajuntaments i les escoles pública i concertada han aconseguit acords a 10 municipis per fomentar una escolarització equilibrada. Això ha passat en llocs com Inca, Manacor i sa Pobla, on ja estan en procés de superar la segregació. Així i tot, és un camí llarg.

Com afirmen els experts, una escolarització desequilibrada afecta la igualtat d’oportunitats, accentua les desigualtats entre les persones, incideix en el rendiment escolar i promou l’abandonament dels estudis. Així, en una comunitat que té alguns dels índexs més elevats de fracàs escolar de l’Estat i d’Europa, no fer tots els esforços necessaris per tenir una escola realment inclusiva és augmentar les possibilitats d’un fracàs com a societat.  

Els esforços han de ser de tothom, començant per l’Administració, que hi ha d’invertir el que sigui per no accentuar el fracàs social, i continuant per una comunitat educativa que, al cap i a la fi, som tots, i tots ens hi hem de comprometre.