Escoltisme: educar, educar, educar
L’amic Antoni Noguera –l’actual regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma– va afirmar, fa anys, que “l’escola em va ensenyar i els escoltes em van educar”. No puc estar-hi més d’acord. I és que mai agrairem prou als pioners de l’escoltisme (el moviment scout anglès) la feina que feren per fer germinar aquest moviment a l’illa. L’èxit d’aquest projecte és indiscutible. Avui, els valors d’aquest moviment han impregnat l’educació no formal i l’escola. I és que conceptes com 'aprendre a aprendre', 'educar en valors' o 'treball en equip', avui molt de moda dins les aules, es covaren als caus i campaments scouts fa dècades.
El fundador de l’escoltisme va ser sir Baden Powell. Aquest militar, nascut entre dos segles, es va mostrar molt preocupat pel futur de la joventut anglesa més desfavorida. Per intentar posar-hi remei, organitzà a l’illa de Brownsea el primer campament scout per a joves d’entre 12 i 14 anys. Era el 1907. El resultat d’aquestes experiències fou publicat en el seu llibre Scouting for boys ('Escoltisme per a nois') on exposava la seva proposta pedagògica. L’expansió d’aquest moviment fou impressionant: el 1910, a la Gran Bretanya hi havia 100.000 al·lots adherits i els 'scouts' es van estendre ràpidament per Europa. El primer grup creat a Espanya va ser a Vitòria l’estiu de 1912. El mateix any se'n varen crear un a Barcelona i al 1913 a Menorca. Els illencs, doncs, estem ficats en aquest trull des del principi.
La dictadura de Primo de Rivera i el franquisme suposaren un tall. El moviment 'scout' fou absorbit per les estructures dictatorials. No fou fins al 1956 quan Eladi Homs i Maria Ferret, conjuntament amb un grupet de famílies organitzades a l’entorn de Francesc de Borja Moll, van poder impulsar el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, creant l’agrupament Ramon Llull. Dos anys després s’impulsava l'Agrupament Femení Reina Costança. Ambdós sota el paraigua de l’Església. El fet fou prou important per a la societat mallorquina de l’època, perquè suposa el trencament amb els models educatius vigents: l’escola franquista i el Frente de Juventudes, afecte al règim. I és que els escoltes fomentaven entre els infants i joves els valors cívics, l'amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura.
És per tot això que em va parèixer esplèndida la idea d’organitzar les I Jornades sobre l’Escoltisme i el Guiatge a les a les Illes Balears, a càrrec de la Fundació Maria Ferret. He de dir que el projecte duu mesos covant-se. Així, un petit grup d’antics escoltes, amb la inestimable col·laboració del Grup d’Història de l’Eduació de la Universitat de les Illes Balears, ha posat les bases d’aquesta trobada.
En total, una vintena d’estudis es presentaran a l’edifici Sa Riera els propers dies 21 i 22 d’octubre. Les jornades s’iniciaran a les 16 h de la tarda, amb la benvinguda i salutacions de rigor. Després, serà el torn dels ponents.
Les xerrades s’iniciaran centrant-se en el passat. S’analitzaran la trajectòria i els reptes de futur del moviment escolta; es parlarà dels primers grups scouts a França, Portugal, Mallorca i Menorca; de la premsa pedagògica de l’època i de les opinions dels intel·lectuals illencs de principis del segle XX sobre aquest col·lectiu juvenil. A més, s’analitzarà la represa de l’escoltisme després de la Guerra Civil.
Posteriorment, es parlarà de la metodologia i de la construcció dels valors educatius de l’escoltisme, del seu cançoner, de la relació amb les noves tecnologies, de les cures i de la interessant proposta que fou l’Agrupament Tardor, centrat en el treball amb joves en situació de risc social.
Finalment, serà el torn de les experiències de vida. Figures com Dolors Forteza-Rei o Joan Antelmo ens parlaran de com posaren el seu granet d’arena per construir aquest espai. Us convid a assistir-hi, perquè és ben segur que serà molt interessant.
Arribats aquí vull fer un petit recordatori. És important donar a conèixer la nostra història. Reivindicar aquelles figures i entitats que, amb la seva feina de formigueta –moltes vegades anònima– han fet d’aquesta illa un lloc una mica millor. Perquè tinguem-ho clar, si no narram nosaltres el nostre passat, ningú ho farà. O pitjor, ho faran des d’una òptica esbiaixada, provinciana i superficial. I és que, si no donem suport a iniciatives com aquestes jornades, correm el perill real d’oblidar d’on venim. Serem, així, “un poble sense història”, en paraules d’Eric Wolf. Un territori sense personalitat, que dificilment sabrà cap a on anar.
En aquest sentit, acabaré amb les paraules que Baden Powell va escriure al final de la seva vida, perquè són més vigents que mai: “La felicitat no s'obté pas fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera, ni satisfent tots els gustos (...). Procureu deixar aquest món una mica millor de com l'heu trobat i, quan us arribi l'hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps sinó que heu fet tot el que heu pogut”.
Joan Pau Jordà és professor
