Espais de contrast

Aquest dimarts, 18 d'octubre, en el marc de la segona edició de l'Open House a Palma, vàrem abordar un espai de pensament i reflexió col·lectiva al voltant del repte futur que representen els espais litorals, i ho férem, concretament, pel cas de Palma. Palma i el seu arenal o platja que ha esdevingut precisament un espai de contrast entre la primera línia turistitzada i de segones residències d'estiu, els barris que formen una segona línia que, en molts casos, alberga la mà d'obra de la malanomeda Platja de Palma (mirau Platja de Palma: Topònim franquista. La toponímia major als barris i pobles de s'Arenal de Dídac Martorell Paquier), i el rerefons, terra endins, amb vestigis d'una ruralitat que encara es percep i que pren tot el sentit si, tirant enrere en els anys, som capaços de llegir les dinàmiques i fluxos de l'aigua que propiciaren les primeres transformacions d'aquell territori i la seva primera relació amb la mar, abans del desenvolupament de la platja com a espai turístic, els processos de dessecació per a la construcció, i la implantació de grans infraestructures dures que acompanyaren el desenvolupament de tota la Mallorca turística: aeroport de Palma, autopista, polígons, etc. 

Així doncs, un espai vertaderament de contrast que requereix una mirada des de la complexitat de tots els greuges ja infringits que han propiciat problemàtiques ja per si mateixes difícils de resoldre en termes ecològics, urbanístics, econòmics i socials, a les quals, a més, haurem d'afegir el repte dels canvis derivats de la ja present crisi climàtica. Per això, a l'espai d'anàlisi i debat, comptàrem amb diverses persones que des d'ambits diferents ens donaren una mirada àmplia als reptes i a les possibilitats per enfocar cap on cal envestir les transformacions necessàries d'aquest àmbit tan primordial de la Ciutat. Hi participaren José María Romero, doctor arquitecte i professor de l'àrea de projectes de la Universitat de Granda, que juntament amb Yolanda Romero, també present, doctora en turisme i professora de la Complutense de Madrid, formen part del projecte d'I+D Saturació turística en destinacions turístiques costaneres a l'estat espanyol. Estratègies de decreixement turístic. Una aproximació des de la dimensió social. Ells ens presentaren l'ànalisi de diversos casos de decreixement planificat en espais litorals que, partint de lluites en defensa del territori i de la mobilització social, i iniciant processos complexos i llargs, han aconseguit recuperar l'espai i la seva funcionalitat ecològica, com és el cas de l'hotel Algarrobico (https://www.albasud.org/noticia/ca/1412/sota-les-llambordes-la-platja). Antoni Martínez Taberner, biòleg, doctor en ecologia i persona que va impulsar els màsters de restauració i paisatge i ecologia marina de la UIB, va abordar les problemàtiques actuals de les interrupcions dels cicles naturals de l'aigua a tot l'àmbit de connexió entre el prat de Sant Jordi i la zona de l'arenal i la mar, i va advertir de la necessitat que les mirades a aquests espais siguin partint de l'ecomímesis, entenent els processos físics, ecològics i biològics que li són propis i hem malmès, i intentant que les intervencions siguin en termes d'imitació del funcionament propi ecològic d'aquests espais respectant i entrant-t'hi talment com si fóssim convidats. Finalment, Biel Horrach, arquitecte i doctor en urbanisme de la UPC i actualment director d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, exposà la necessitat d'abordar l'urbanisme com una eina plena de possibilitats però alhora de dificultats, derivades de la dispersió competencial sobre l'àmbit litoral, el repte del finançament i la inversió pública per a l'execució de les transformacions que cal abordar en els espais litorals, tant des del punt de vista dels problemes ja existents en termes ecològics i socials en aquests àmbits com des del repte que representa fer front a l'apropiació que l'activitat turisticoimmobiliària ha fet de l'espai litoral. 

"Som realistes, exigim l'impossible" va ser el punt de partida de la reflexió final. Són molts els reptes que requereixen processos llargs de transformació no només física de l'entorn litoral, sinó, i sobretot, de l'economia que els ha modelat i de la societat que ha d'acompanyar aquest procés, conscient de les problemàtiques que cal abordar i de tota la seva complexitat. Quins són els instruments? Quina és la dimensió fisica, econòmica, ecològica i social de tota aquesta transformació? Com l'abordam econòmicament quan implica precisament deixar de fer potser (desclassificar, decréixer, desurbanitzar, desfer infraestructures, desconstruir, desturistitzar...)? Com exercim l'autonomia front el mercat i el capital que sempre planteja solucions que impliquen més construcció, més infraestructures, més intervencionisme per seguir dins les seves lògiques d'acumulació de riquesa canviant d'imatge i missatge? Com capgiram les prioritats de les polítiques urbanístiques, turístiques, econòmiques i ambientals, per fer front a tota aquesta complexitat? Ens cal exigir el que ara sembla impossible, precisament perquè som realistes i conscients de tot el que implica l'abordatge dels espais litorals en les societats postcreixentistes que hem de començar a construir. No hi ha, aquí tampoc, cap altre camí. 

Margalida Ramis és activista ecologista i portaveu del GOB