¿Una Espanya horitzontal o una Catalunya indultada?
El problema d’Espanya no és Catalunya. És Madrid. Madrid sempre ha tingut la necessitat de competir contra el seu propi extraradi. Quan el 1651 Felip II va triar Madrid com a capital del regne, ho va fer per conservar el poder, per tenir pocs nobles a prop que li fessin ombra i per la posició geoestratègica: des del centre es podia controlar la perifèria. Durant gairebé quatre segles, Madrid ha lluitat per conservar aquest poder. Només a partir del 1979, amb el procés autonòmic, ha anat cedint quotes de responsabilitat als altres territoris.
El model territorial i polític d’Espanya està desfasat. Bona part del descontentament cap a la monarquia, així com el creixement de l’independentisme, és fruit del “yo ordeno y mando ”. L’única solució d’Espanya, si és que n’hi ha, és l’horitzontalització: posar Madrid exactament al mateix nivell que Barcelona, Sevilla, Bilbao, València o la Corunya. Enrasar totes les nacions i cultures d’Espanya. El món ha canviat. És global, col·laboratiu, obert, es treballa en xarxa. Els centres de poder que ho aglutinen tot són caducs i no funcionen. El centralisme, considerat la salvació del Regne d’Espanya, és en realitat la seva perdició. Cedir poder no vol dir perdre el control sinó assegurar la interdependència entre territoris. Un model dura més si les parts es necessiten mútuament. No per reial decret o Constitució. Les relacions són més poderoses que la llei.
Ministeris repartits per tot l’Estat, fer de cada gran ciutat espanyola una capital: la capital jurídica, la comercial, la cultural, la tecnològica, la de la propietat industrial, la farmacològica, la universitària... Alemanya ho va fer. I va aprofitar aquesta estratègia per crear clústers empresarials que afavoreixen la col·laboració entre empreses globals i la petita i mitjana empresa, juntament amb les universitats.
Si amb els indults pretenen calmar la població catalana i esmorteir l’independentisme, s’equivoquen. El problema d’Espanya és la verticalitat. A Madrid, tard o d’hora, hauran d’escollir entre una Espanya horitzontal i una Catalunya indultada.
