¿Espanya està madura per jutjar el rei emèrit?
BarcelonaMoltes vegades sentim dir a membres del govern espanyol (bàsicament del PSOE) i de l'oposició que Espanya és una democràcia madura que ocupa un lloc privilegiat en els rànquings internacionals. Però el cert és que l'anunci que la Fiscalia del Tribunal Suprem es disposa a arxivar les diligències sobre els presumptes delictes comesos pel rei emèrit Joan Carles I demostra que no és ben bé així. I que, sense negar que Espanya sigui una democràcia homologable, encara no és prou madura per afrontar un judici contra un dels personatges clau de la Transició com va ser l'exmonarca, que de ben segur faria tremolar els fonaments del règim del 78. El fet que els fiscals espanyols hagin topat contra el mur de la inviolabilitat i la Hisenda espanyola hagi donat per bones les regularitzacions de diners opacs per valor de 5 milions d'euros fetes per Joan Carles I, deixa el cas ja només en mans del fiscal suís Yves Bertossa.
És veritat que a la Fiscalia Anticorrupció queda viu un serrell del cas que, si donen fruit les investigacions del fiscal Pastor, podria aportar proves per reobrir el cas, però les possibilitats són més aviat escasses vista la nul·la voluntat de col·laboració de les autoritats saudites. Tot apunta, doncs, que Joan Carles I no haurà de respondre davant la justícia espanyola pels presumptes delictes comesos i que quedarà impune malgrat haver-se sabut que va cobrar 100 milions de dòlars del ministeri de Finances saudita per la seva tasca d'intermediari en la licitació de l'AVE la Meca-Medina, uns diners que, a causa del seu origen irregular, després va transferir a la seva amant Corinna zu Sayn-Wittgenstein.
Quan s'acabi d'aclarir el futur judicial de Joan Carles I serà el moment que la Corona haurà d'afrontar un nou debat: ha de tornar a Espanya? On es podria instal·lar? Quina relació mantindrà amb el seu fill, que veu com el prestigi de la institució que encarna es degrada dia a dia a causa de les informacions sobre el seu pare? Quina postura adoptarà, també, el govern espanyol, on per primera vegada hi ha un component clarament republicà? L'incendi provocat al voltant de la monarquia està lluny d'extingir-se, i aquest és un debat que no desapareixerà.
Si els partits majoritaris espanyols fossin democràticament escrupolosos impulsarien una reforma de la Constitució per modificar, per exemple, l'article 56.3, on s'afirma que "La persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat" per deixar clar que aquesta "inviolabilitat" només pot ser aplicable a actes refrendats pel govern de torn, però no per allò que faci el monarca a títol personal. I és evident que un monarca en exercici no pot cobrar comissions de cap mena. També s'hauria d'eliminar de la Constitució la preponderància masculina en la línia dinàstica, una herència del passat que no té lloc en el segle XXI.
Tot i això, és difícil que el PP i el PSOE s'atreveixin a obrir el meló de la reforma constitucional, de manera que la decadència de la institució continuarà imparable al marge del futur de Joan Carles I. I això tant si el jutgen com si no.
