Espanya, motor econòmic europeu?
L’economia creix. No l’europea, que segons les últimes previsions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) no arribarà a créixer l’1% aquest 2024. Hi ha massa inestabilitat política, dins el continent i a nivell internacional. I la locomotora alemanya s’atura. Però on sembla que aquesta agitació no arriba és a l’economia espanyola. L’OCDE revisa cap amunt les expectatives de creixement per a aquest any, i les situa en el 2,8%. Per sobre de les previsions del govern espanyol, i convertint-la en el veritable motor europeu.
Aquestes dades contrasten, però, amb les presentades recentment pel Banc d’Espanya. No pel creixement del PIB, on coincideixen en el 2,8%, però sí per l’evolució del consum de la població. Estimen que, des d’abans de la pandèmia, el consum privat ha caigut un 4%, fins i tot tenint en compte els canvis en els preus i en la demografia. Creix l’economia, però no la despesa de les famílies en béns i serveis.
Des de l’any 2021 els preus de l’energia van començar a pujar, i seguidament hi va haver la invasió a Ucraïna, que va portar la inflació a màxims al voltant del 10%. Els aliments, el transport i les factures de la llar es van encarir sobre manera. Com a resposta, el Banc Central Europeu va endurir la política monetària, augmentant els tipus d’interès i encarint així el crèdit i les hipoteques. Tot això ha portat les famílies a haver de fer retallades en el seu consum per poder afrontar la pujada del cost de la vida. Fer mans i mànigues per arribar a final de mes.
Però aquest ajust no ha estat igual entre les diferents famílies. Les dades del BdE, sobre la base de l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE, ens mostren que aquesta caiguda del consum s’explica principalment pels hàbits de les famílies de rendes altes. Aquestes famílies, davant la creixent incertesa política i econòmica, sembla que han optat per estalviar més i tenir així capacitat de resposta en el futur. A costa de què? De despeses prescindibles, com canviar de roba, de cotxe o de mobles, i d'anar menys al cinema. En canvi, les famílies amb menys ingressos han recuperat els nivells de consum previs a la covid-19. Poden ajustar poc en despeses prescindibles, ja que gasten molt menys en això. Moltes han vist augmentats els seus ingressos en aquests anys, per les successives pujades de l'SMI i per millores del sistema de protecció social com l’ingrés mínim vital (IMV). Però aquests diners han anat a pagar béns de primera necessitat com els aliments, en què hi ha poques possibilitats d’ajustar despeses.
Ara per ara el creixement de l’economia no es trasllada a una millora de la qualitat de vida de moltes famílies, que malgrat els augments salarials no han recuperat el poder adquisitiu. La inflació s’ha moderat, i el BCE ja està alleugerint la pressió en els tipus d’interès. Però la política econòmica està paralitzada per la conjunció d’un elevat deute públic (del 105% del PIB) i l’absència de pressupostos generals de l’Estat. Per ser el motor europeu necessitem que algú porti el volant.
