Espanya tasta la seva pròpia medicina
Espanya s’està enfonsant en una crisi constitucional. No ha passat de la nit al dia. Ja quedaven lluny els dies que el TC era el sinònim de garantia d’imparcialitat que va ser al començament, quan el 2006 el PP va veure que no podia parar l’Estatut a les urnes i va usar el TC perquè passés per sobre del Parlament, el Congrés, el Senat i els catalans en referèndum. Després va venir la conversió del TC en tribunal sancionador, el bloqueig que fa quatre anys que dura per renovar el CGPJ, les suspensions preventives de plens del Parlament o l’empresonament de la presidenta del Parlament. La dreta espanyola va descobrir el dret constitucional de l’enemic. Resultat? Avui, Espanya està tastant la seva pròpia medicina.
Avui és un d’aquells dies que els fets donen la raó a tots els que ens vam posar les mans al cap el dia que vam sentir el president del CGPJ dir que el basament últim de l’estat de dret, a Espanya, era la indissoluble unitat de la nació espanyola. A tots els que vam escandalitzar-nos amb els whatsapps en què el senador Cosidó deia als altres senadors del PP que el pacte amb els socialistes per a la renovació del CGPJ era bo perquè permetia al PP controlar la Sala Segona del Tribunal Suprem per la porta del darrere. A tots els que vam trobar lamentable que l’ara ministre Miquel Iceta se n’anés al TC amb Arrimadas i Albiol a parar una votació del Parlament. A tots els que vam viure l’estafa de no poder investir el president de la Generalitat que tenia els vots per a la investidura. A tots els que hem dit algun cop que el terme “partits constitucionalistes” no era més que “partits nacionalistes espanyols”.
Van voler resoldre als tribunals el problema de democràcia que Catalunya ha plantejat, i aquella estratègia ha acabat per devorar l’estat de dret i la democràcia a Espanya.