Fa uns dies vàrem presenciar una agressió lingüística que ha estat enregistrada i s’ha difós arreu de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació. Em referesc al polèmic “en espanyol” que proferiren a Francina Armengol, presidenta de les Illes Balears. Amb tot, no va ser notícia pel fet de ser una agressió lingüística, sinó perquè l’atac es va adreçar públicament al Govern de les Illes Balears, representat, en aquest cas, per la seva màxima autoritat. Al vídeo podem veure com, en aquell moment, la presidenta tremola lleugerament, somriu nerviosa i demana “un momentito”. Tot seguit, sembla que continuarà en català, però a la segona frase es passa al castellà.
Alguns mitjans de comunicació en feien befa i deien “que un seguidor de la UD Eivissa feia canviar Armengol al castellà” o, fins i tot, que “la presidenta es veia obligada a passar-se al castellà”. I, tot seguit, la xarxa va recollir milers de crítiques per part de polítics, divulgadors lingüístics i tot un conjunt de persones més o menys indignades. Són molt pocs els qui han posat de manifest que, en el fons, Armengol ha estat víctima d’una agressió lingüística. Una agressió com la que patim tot sovint els catalanoparlants pel simple fet de parlar la nostra llengua.
Armengol, en aquest cas, va reaccionar com reacciona qualsevol víctima d’una agressió. Igual que hauria reaccionat una parella homosexual davant un insult homòfob; igual que hauria reaccionat una dona davant un grup d’homes que la intimiden simplement per vestir com vol... Es va posar nerviosa, no va saber com continuar i va passar de llarg. El problema és que la resposta no va ser l’adequada, perquè si bé és la reacció de qualsevol víctima, ella no és una ciutadana qualsevol. Armengol representa el Govern de les Illes Balears i és, per tant, un exemple públic per a tota la ciutadania.
Canviant al castellà, per tant, ha demostrat que els qui no accepten la llengua pròpia de les Illes Balears ens poden agredir i discriminar pel simple fet de parlar la nostra llengua a ca nostra, que és el més greu de tot. La reacció d’Armengol ha donat encara més força als agressors i ha situat els catalanoparlants en una situació d’indefensió i de major vulnerabilitat encara. Què haurem de fer quan se’ns discrimini per raó de llengua a l’aeroport, al metge, a la policia, a les terrasses dels bars, a la justícia, etc.?
No fa gaire es va posar en marxa l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics i tot l’aparell mediàtic de la dreta i de l’espanyolisme ho va criticar ferotgement. Potser ara els ciutadans illencs comprendran per què és més necessària que mai, ben igual que ho és un règim sancionador que permeti resoldre aquestes agressions de manera exemplar. I també fora bo que la presidenta Armengol i el Govern elaborassin un pla d’actuació per a futures agressions com aquesta, és a dir, per raó de llengua, que, sens dubte, cada cop seran més freqüents, car el feixisme, si no es combat, creix amb més força, com la mala herba.