Esperant el 'Cavall Fort' per Correus
Els que tenim la pretensió de seguir vivint en català podem començar a estalviar temps i energies fent escarafalls i expressant indignació i sorpresa. A canvi, podem partir d'un seguit de certeses que podem donar com a sobreentesos. U: per a la dreta nacionalista espanyola (això vol dir PP i Vox, no només Vox, i també tot el seu entorn mediàtic i judicial) arraconar i —si fos possible— acabar amb la llengua catalana és un objectiu polític de la màxima prioritat. No és una idea extremista que aparegui puntualment: és troncal en el seu ideari, perquè d'això (d'arraconar i, si és possible, acabar amb la llengua catalana) en depèn la preservació de la unitat d'Espanya. Dos: per si el punt anterior no queda clar, des de la perspectiva de la dreta nacionalista espanyola qualsevol contingut en català (llibres, pel·lícules, cançons, premsa) equival a una expressió d'independentisme (i, per tant, a un atemptat contra la unitat d'Espanya). Tres: de tots els continguts, aquells que de llarg els preocupen més són els que tenen relació amb l'educació dels infants, des de l'escola fins a les revistes infantils, com Cavall Fort o Camacuc. L'adoctrinament els obsessiona perquè ells l'han practicat sempre (feu un cop d'ull als llibres de text del franquisme, especialment els destinats a les nenes, i hi trobareu el resum de les essències educatives d'aquest personal). Per això, el regidor de Borriana que ha cancel·lat les subscripcions de l'ajuntament de la vila amb aquestes revistes, un tal Jesús Albiol, ho anuncia triomfalment a Twitter com a “misión cumplida”. I per això també rep la felicitació efusiva de Vicente Barrera, el torero esdevingut vicepresident i conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana. Tot plegat ens pot semblar un cúmul d'estupideses, perquè ho és, però la barbàrie i la destrucció de la convivència progressen, precisament, a força d'acumular estupideses.
Durant la campanya de les eleccions municipals i autonòmiques del passat 28 de maig va esclatar un escàndol de compra de vots per part del partit socialista: un escàndol que, curiosament, passades les eleccions es va evaporar sense que se n'hagi sentit a parlar més. En la campanya present ha tocat fer córrer la bola del frau en el vot per correu. En totes dues campanyes, puntualment, s'hi ha fet present el fantasma d'ETA, i en els últims dies ha assolit un protagonisme inusual Txapote, un etarra particularment sanguinari condemnat a 152 anys de presó, on viu tancat des del 2006. El PP s'ha tirat de cap dins la bassa del trumpisme, amb la pràctica d'escampar ombres de dubte i de frau sistèmics que apel·len sobretot als sectors (molt amplis) menys educats i menys informats de la ciutadania. El resum és: les institucions estan corrompudes quan governa l'esquerra, però són magnífiques si governem nosaltres. I la unitat de la pàtria, i la prosperitat dels espanyols, estan amenaçades per aquests que s'omplen les butxaques amb el qüento aquest de la llengua catalana. Això és tot. I els funciona.