Esport polític, no. Esport i política, sí (1930)

De l’article de Josep Sunyol i Garriga (Barcelona, 1898-Madrid, 1936) publicat ara fa 95 anys com una declaració editorial en el número 1 de La Rambla (10-II-1930), setmanari -després diari- que va fundar amb el lema “Esports i Ciutadania”. Empresari, diputat d’ERC i president del Barça, Sunyol el van assassinar els franquistes a la serra de Guadarrama. Va entrar per error en zona ocupada pels rebels. Viatjava en un Ford amb el banderí de Catalunya, conduït per un soldat. Amb el periodista esportiu Pere Ventura visitava el front per confortar als combatents antifeixistes.

Ja no es parla tant de futbol! La setmana passada s’ha parlat més d’altres coses! Això és el que ens deia ahir, a la Redacció, el company encarregat de recollir els “potins” de les penyes que tots els dies es formen al redós del popular i barceloní quiosc de Canaletes. Val a dir que a nosaltres no ens ha sorprès poc ni gens aquesta afirmació. No hem estat mai dels que han cregut que l’afició a l’esport faria perdre a la nostra gent l’afició a altres coses més serioses i transcendentals. A judici nostre, son afirmacions perfectament compatibles, i fins gosaríem a dir complementàries. Aquella por manifestada per alguns, que els col·legis electorals es buidarien per emplenar els estadis, no l’hem compartida mai. Ha estat per nosaltres una por sense cap mena de fonaments i únicament explicable pel desconeixement més absolut de la manera de pensar, de sentir i de voler dels nostres esportius. Mentre s’ha representat el primer acte -acte inacabable i atuïdor- de la Dictadura, els esportius, amb llur afició, s’han estalviat d’ensopir-se definitivament amb aquelles notes oficioses del dictador. Sense la distracció que ha proporcionat l’esport -diran alguns- les nostres joventuts haurien estat més amatents als problemes essencials de Catalunya i de la Llibertat, i així -seguiran- el teló de la tragèdia dictatorial hauria caigut abans d’acabar-se el primer acte. No us ho creieu. Aleshores els nostres prohoms i capdavanters polítics s’haurien afanyat a recomanar-nos mesura, prudència, seny i paciència, coses aquestes de les quals els catalans n’hem anat sobrats tota la vida. [...] Ahir al parc de Barcelona va tenir lloc un vermut d’homenatge a Sbert, el català de Mallorca [cas tractat en aquesta secció el passat 7 de febrer]. A Sbert i als estudiants tots que, conscients de llurs deures, van tenir l’admirable i admirat gest de rebel·lió al dictador, i així a tots plegats ens donaren una lliçó de civisme. [...] En aquest acte popular en homenatge merescut al català de Mallorca que va renunciar a la pròpia llibertat per defensar la dels altres, hi vàrem veure significats elements esportius. Ho constatem amb veritable satisfacció. Bé -preguntaran els incansables bescantadors de l’esport-: aquests elements esportius hi haurien assistit si a la mateixa hora s’hagués jugat un partit de futbol? Sí, diem nosaltres amb convenciment. Avui les figures de Samitier i de Zamora -molt interessants esportivament parlant [davanter i porter respectivament del Barça]- han quedat un bon xic desdibuixades. Cambó [líder de la dreta catalanista] i Berenguer [general successor com a dictador del general Primo de Rivera] tenen avui més relleu, àdhuc per els esportius.