Estam salvats

Aquests dies m’he aplicat cilicis i flagells i he llegit de prim compte els 110 acords que PP i Vox han signat per dur les nostres illes i els seus ciutadans a un estat que sembla que serà guia i model de llibertat, desenvolupament econòmic i protecció de la pobra gent que viu amb l’angoixa permanent de ser multipropietària.

De fet, en nom, precisament d’aquella llibertat tan ayusiana, els elegants Sebastián Sagreras Ballester i Idoia Ribas Marino acordaren com a caps negociadors “posar fi a les polítiques i es derogaran aquelles normatives que promouen l’enfrontament i la divisió, o que ataquin la unitat de la nació, promovent la identitat i cultura, com també les peculiaritats lingüístiques de les Illes Balears com a part essencial de la plural riquesa d’Espanya”. La traducció, amable lector, és meva, perquè, tot i que segurament tenien la intenció de vehicular-ne una versió en mallorquí, com que la investidura de na Marga era urgent, no degueren tenir temps de passar el text pel Google Translate, na Idoia i en Sebastián.

Els preocupa fora mida, la cosa lingüística. “Modificarem les normes que suposin una imposició lingüística, assumint que en la comunitat existeixen dues llengües oficials. Es farà el desenvolupament normatiu corresponent per garantir que el desconeixement del català no penalitzi en l’accés a la funció pública”, diuen. I també: “Garantirem el dret que qualsevol ciutadà pugui adreçar-se a l’administració en qualsevol de les dues llengües oficials i sigui contestat en la llengua que desitgi”. I n’hi ha més, com la modificació del Règim Jurídic de l’Administració de la Comunitat Autònoma, o l’eliminació de l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que serà substituïda per l’amabilíssima i democràtica Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística.

En una paraula, la idea que es desprèn de tota aquesta retòrica neofranquista ens mena irremeiablement que na Idoia i en Sebastián s’entengueren ferm per garantir l’aniquilació de la llengua catalana a través d’una catefa de normes lingüicides que confirmen l’odi que aquesta gent tenen, entre moltes altres coses, a la cosa aquesta tan conflictiva que tenim dins la boca quan parlam els mallorquins en particular i els polonesos en general.

Diuen que els confiats van a l’infern. També, que qui espera desespera. Però un servidor tenia i té l’esperança vertadera, la fe incorruptible, l’amor incondicional i la caritat generosa per intuir que qualque esquitet de sentit comú devia quedar amagat entre tota aquesta lletrada de figuera vella i mal-lletada que irrita aquests dies la pell d’aquesta terra nostra.

I, certament, no anava errat de comptes. Els mallorquins som gent de sentit comú i els campaners encara molt més. Per això, Marga Prohens ha volgut que el nou conseller d’Educació fos Antoni Vera, un llicenciat en Filologia Catalana que alguns recordaran al capdavant del Cofuc en etapes pretèrites i també per una antiga relació amb una cama del canyellisme andritxol. Curiosament, d’altra banda, amb tantes mesures lingüístiques que vol dur a terme aquest nou govern de la llibertat, Prohens i els seus han decidit també suprimir la Direcció General de Política Lingüística. Però estigueu tranquils, que està tot pensat: qui es cuidarà de tot això és el precoç Llorenç Perelló, que arribà a regidor d’Alaró amb 18 anys i que ara amb 30 ja en fa quatre que n’és el batle. Perelló serà el nou director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, ens que albergarà les competències de la tan necessària política lingüística. I alerta, perquè, oh miracle, Perelló, com Vera, és també llicenciat en Filologia Catalana. En una paraula, estam salvats.

Si un dia anam al metge i ens diu que no ens entén, tranquils, SuperPerelló ens salvarà. Si el vostre al·lot va a escola a l’Arenal, o al Port d’Alcúdia, o a Calvià, o a Cala Millor i resulta que se sent més còmode parlant en espanyol perquè és com parla cada dia i tothora al pati amb els seus amiguets, tranquils, que SpiderVera acudirà sol·lícit al rescat. Si el guàrdia civil que us ha de multar us demana per favor i molt educadament que li parleu en espanyol, no ho faceu, no passeu pena, que l’Oficina Llibertària de Garanties Idiomàtiques us rescatarà del mal tràngol…

Hom no sap fins a quin punt els estudis reglats duen o han de dur implícita una determinada càrrega ideològica. Ara bé, la càrrega científica sí que ha de ser indiscutible. Quan aquest pobre columnista pensa en Vera i Perelló tutelats per Vox i salvant-nos la llengua, s’imagina l’oncòleg fumador que comunica el diagnòstic fatal al malalt tirant-li el fum del ducados a la cara. O en el treballador social que per resoldre els problemes econòmics d’una família els demana cita a un banc per contractar una dotzena de microcrèdits. O en l’ambientòleg que passa la màquina de llevar plàstics per vorera de mar però alhora hi tira l’embolcall del phoskitos que s’ha empassolat i la bossa del súper on l’ha comprat. O com l’astronauta que en trepitjar la lluna es lleva l’escafandre per respirar l’aire pur de la vida selenita. O com el primatòleg que ven els darrers goril·les que parlen català en llibertat a un zoo feixista de Madrid.

Ingenuïtat no ho és. O és cinisme o és estultícia. Qualsevol altra cosa faria explotar el cervell.