Filòloga“El problema no és el problema. El problema és la teva actitud envers el problema”. Sàvies paraules del capità Jack Sparrow, que és la meva major font de la saviesa en assumptes de pirateria. Com que la realitat sempre supera la ficció, en pirates del cel s'han convertit les grans potències mundials i a alguns líders només els faltava un pegat a l'ull, la cama de fusta i la bandera amb la calavera. Sense titubejos s'han tancat, en ple vol, operacions per confiscar i desviar material sanitari vital. En assumptes de supervivència, ja ningú és amic de ningú i d'ètica no cal ni parlar-ne. A més, resulta sorprenent, alarmant i aterridor que les mateixes potències, que fabriquen i inunden el món amb sofisticades armes per arrabassar vides, manquin de mitjans suficients per mantenir la vida en els pulmons humans.
Mentrestant, a una altra banda del món, s'alcen moltes veus d'indignació en contra d'una declaració en un mitjà de comunicació francès sobre la intenció de provar una possible vacuna en africans. A hores d'ara de la història res no ha de sorprendre'ns ni espantar-nos, és ben sabut que les vides no tenen el mateix valor. En la nostra era continua havent-hi vides que no valen res, ni tan sols es comptabilitzen com a danys col·laterals, com els intocables en l’Índia, els caminants que fugen de les guerres, les víctimes d'un dels majors genocidis de la nostra història a la regió dels grans llacs d’Àfrica, els rohingya, que sofreixen la neteja ètnica, els milers d'uigurs a la Xina detinguts en 'camps de reeducació', els milers de nàufrags a la mar Mediterrània i una llarga llista de vides que no valen ni la bala que els mataria a qualsevol lloc del món.
Així que la indignació africana contra els possibles assajos clínics la sufocaran, com sempre, els interessos d'alguns estats pirates que ja existien abans i que tenen intervinguda l'economia d'una gran part del continent. Com explicaríem, si no, el control econòmic a 14 països mitjançant el franc CFA? O és una colonització econòmica o és que els antics colons consideren que aquests països són incapaços de gestionar les seves pròpies economies i han decidit tutelar-los fins a la seva majoria d'edat. Mentrestant, els seus fidels servents tenen ben custodiades les cadenes que amarren la destinació d'aquests països. Amb tot això, no cal perdre de vista l'expansió progressiva, sigil·losa i gradual de la generosa Xina. Així que el menys important és on i com es provarà una nova vacuna, que no és més que la punta de l'iceberg d'una malaltia crònica que no ha deixat de devastar i arruïnar un continent ric.
I en altres confins del món i enmig d’aquesta pandèmia, Rússia i Turquia varen signar l'alto el foc a Síria i la coalició liderada per l'Aràbia Saudita decideix, també, donar al Iemen dues setmanes de treva. Els refugiats tornen a les ruïnes del que eren les seves cases i torna la vida.
Com diu Friedrich Nietzsche: “Aquell qui té un perquè per viure es pot enfrontar a tots els coms”. Que tinguem sort!