El compte enrere fins al 5 de novembre s'assembla més a l’avís d’arribada d'un huracà devastador que a la crònica d'un gran esdeveniment polític. Molta gent dona per descomptat que el dia 6 encara no hi haurà president electe, que les eleccions seran impugnades, que Donald Trump no acceptarà mai una derrota i que, en cas de victòria, compliria allò que va dir de "no seré un dictador, excepte el primer dia".
Fins i tot la paraula fang fa curt per descriure de quin material està feta aquesta campanya distòpica. Obama s'ha rebaixat a parlar dels presumptes bolquers que porta Trump i Biden afirma que a Trump se l'ha de tancar. Trump afirma que Kamala Harris és estúpida i es pregunta si beu o es droga. I Elon Musk regala un milió de dòlars entre els assistents als mítings republicans.
Harris, que ha de ser auxiliada per Obama, al rescat, en bucle 24/7, ha arribat a projectar als seus mítings afirmacions de Trump perquè la gent les xiuli. Serveix d’alguna cosa? Com més ordinari és, més el voten. Fins i tot als mateixos immigrants ja els està bé que Trump prometi la deportació dels il·legals. El desconcert que causen els candidats populistes en l’estratègia dels candidats de tota la vida és enorme.
Harris fa una observació exacta: Trump es presenta per solucionar els seus problemes, no per solucionar els problemes dels americans i, encara menys, els de classe treballadora. Però Trump ha trobat el missatge: tancar les fronteres i drill, baby, drill, o sigui, por a la immigració i Amèrica sobirana i negacionista de l’Agenda 2030. Les institucions americanes són sòlides, però el 2020 vam veure un assalt al Congrés. La por va ofegant la democràcia, sobretot en un país amb més armes que persones.
