Estàvem enamorats de Neeskens

N’estava perdudament enamorat tothom, els homes i les dones. Migcampista total del futbol total de l'Holanda del 74, sex symbol del barcelonisme dels anys setanta i cognom-símbol de la primera oposició a Núñez. En més d’un armari deu haver-hi encara una carpeta de cartró amb els apunts de l’institut forrada amb Aironfix i fotos de Johan Neeskens.

Va viure la seva joventut igual com xutava els penals, fent-los la ratlla al mig, a mitja altura, tot cap a dins, pilota i porter, es tirava per terra per robar la pilota al contrari en un tackle net, novetat al futbol espanyol de l’època, sempre amb la samarreta per fora i els turmells embenats de blanc per sobre les mitgetes blaugrana. Neeskens li deia al central Migueli: “Miguel, no t’amoïnis que del mig camp no passarà ningú. I si passa, t’arribarà bastant tocat”.

El Barça el va fitxar l’estiu del 74. Neeskens havia quedat darrere de Cruyff i Beckenbauer en la classificació de millors jugadors del Mundial d’Alemanya. El van portar per guanyar la Copa d’Europa, amb Cruyff i Sotil, però els papers del peruà (un altre que havia enamorat els esperits més sensibles de la grada) per fer-lo espanyol no van arribar, i aquell Barça va caure en semifinals la nit de Sant Jordi del 75 contra el Leeds United. De Cruyff, Neeskens i Michels en van dir “el clan holandès”. I això que Armand Carabén va aclarir un dia: “Entre Cruyff i Neeskens hi ha tantes o més diferències que les que hi pugui haver entre, per exemple, en Rifé i en Rexach, els dos de casa”.

Si alguna vegada el Camp Nou ha recordat un camp anglès ha estat les nits en què tot el camp cantava el seu cognom allargant la primera síl·laba. Un crit que va ressonar el maig del 79 a la plaça de Sant Jaume, davant de Tarradellas, al costat del més explícit “Neeskens sí, Núñez, no!”. Neeskens ho va donar tot, i per això el vam estimar molt.