Estellés, document de Godella
Una regidora del PP valencià de Godella, municipi de l'Horta Nord, es va esbravar durant el ple consistorial de dijous passat insultant la memòria del poeta Vicent Andrés Estellés. Va ser com a resposta a una pregunta del grup de Compromís, que s'interessava per saber què s'havia fet d'un mural de ceràmica de l'artista Cuca Balaguer en homenatge al poeta, instal·lat l'any 2015 en un edifici municipal amb motiu de la XXVII Trobada d'Escoles en Valencià, i que més recentment fou retirat a petició de Vox, perquè els irritaven els versos que hi figuraven inscrits: “Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble”. Compromís s'havia ofert a custodiar els panells ceràmics del mural. Però la resposta de l'edil María Lurueña va ser rabiosa: “Estellés és el poeta de l'odi, l'ordinariesa i el catalanisme”. I va afegir: “Els panells els vam trinxar i els vam fer servir per tapar clots, i ja està”.
A Estellés sens dubte l'hauria divertit que un personatge com aquesta regidora el qualifiqués d'ordinari. No li hauria sabut greu tampoc que el titllés de catalanista, perquè ho era, tot i que, com succeeix amb els grans poetes (Estellés ho és, un dels grans poetes del segle XX, i no només en català), la seva obra és recomanable per a qualsevol lector que no sigui un sectari o un ignorant content de ser-ho, com la susdita Lurueña. Ara bé: poeta de l'odi, certament no. Ben al contrari, dins la seva obra (penso ara en un llibre extraordinari, El gran foc dels garbons) són freqüents les expressions de solidaritat i estima per les víctimes de l'odi feixista, la memòria del qual el partit de María Lurueña sí que defensa i protegeix, com també fan els seus socis de Vox.
Godella rima amb Morella, la monumental localitat dels Ports, rica en història i paisatge, que Estellés evoca escrivint: “Un pectoral quotidià de pedra, / la inscripció pregona de l'anell”. Són versos que causen l'admiració de Joan Francesc Mira, un altre dels grans escriptors valencians del nostre temps en llengua catalana. Formen part, els versos, del poema Document de Morella, que al seu torn és una peça de l'enorme Mural del País Valencià d'Estellés, un mural fet no amb ceràmica, sinó amb paraules. Són coses que la regidora Lurueña no és capaç d'entendre, i amb les quals ella es limitaria, ufanosa, a tapar clots. De fet, a la dreta nacionalista espanyola, això de tirar gent dins de clots, poetes i no poetes, els ve d'enrere.
L'exabrupte de la regidora godellenca va tenir l'encert, tal vegada inconscient, de ser evacuat el 27 de març, quan feia anys de la mort d'Estellés i es donaven formalment per tancats els actes de commemoració del centenari del seu naixement. És una anècdota més dins el carnaval grotesc que vivim quotidianament, si es vol, però també és un recordatori de l'aversió profunda que senten les extremes dretes pels escriptors, pensadors i artistes que consideren contraris a la seva visió patriotera i fanàtica de les coses. Venen temps foscos, i els paràsits de la vida pública els anuncien.
