La tempesta de sorra

El populisme, que fàcilment esdevé un eufemisme enganxifós del feixisme, s’estén com un virus a cada mentida pública i a cada gest antipolític. Amb cada victòria del cinisme, amb cada engany a l’elector i amb cada “tots són iguals” repetit sense pensar, anem perdent l’oportunitat de transformar el futur i construir un país on valgui la pena que visquin els nostres fills. Per això l’oportunitat de votar és una responsabilitat extraordinària en qualsevol circumstància, i si no que ho preguntin als nostres avis, que es van jugar el coll perquè nosaltres, ben alimentats, arrosseguem els peus cap als col·legis electorals.

Finalment les eleccions es faran el dia 14 de febrer i arriben enmig d’una tempesta de sorra invisible, una pandèmia que tot ho destrueix, la salut i l’economia, i que confon i amenaça la confiança en el sistema democràtic, incapaç, evidentment, d’aportar solucions màgiques a problemes complexos.

En aquest entorn d’incertesa, de cansament mental, de desesperació de tantes persones davant dels estralls de la malaltia i d’un deteriorament inèdit de l’economia, és el moment de reivindicar la política, la bona política, i de denunciar més que mai els seus enemics. Els que la destrueixen des de dins i els que la menyspreen i la ignoren des de fora. És legítim preguntar-se de què serveix la política quan no millora la vida dels ciutadans i es converteix en un plató de televisió, però també cal recordar quina és l’alternativa a les moltes imperfeccions de la democràcia.

Gestió de la pandèmia

El covid té una lògica pròpia i sinistrament efectiva que sempre ens obliga a córrer darrere de la seva capacitat de destrucció. En l’evolució d’una pandèmia hi intervenen centenars de factors no controlables, però hi ha una gestió política amb valors associats i conseqüències a llarg termini. La sinistra realitat ens obliga a pensar en els costos dels temps que vivim en nombre de morts i en punts del PIB, i de l’equilibri per evitar uns i altres en surten les decisions dels executius d’arreu del món.

Les polítiques públiques que tan sovint es menyspreen ens condicionen la vida, i el que és cert és que els ciutadans no tenim una informació transparent sobre els seus objectius ni sobre si estan prou basades en l’evidència i el coneixement.

Per això, en aquest moment clau, els ciutadans hauríem d’exigir conèixer de manera transparent com s’estan prenent les decisions, quins són els seus objectius i valorar-ne les conseqüències i l’impacte a llarg termini. Des del punt de vista sanitari, econòmic, laboral, mediambiental, polític, social, ètic, tecnològic, sobre la llibertat individual i la privacitat. Sobre tots aquests àmbits impacten les decisions d’aquells als quals confiem una part del nostre futur i que ens gestionen els impostos que paguem.

De manera prioritària ens han d’importar les conseqüències de la pandèmia i de les decisions associades en el camp de l’educació. Estem davant de gairebé dos cursos que per a molts nens i joves no han sigut una oportunitat de disfrutar de l’alegria del coneixement, sinó una font d’aïllament i desencís per als més grans i d’incertesa i desconfiança per als més petits. S’estan salvant els mobles gràcies als professors i a tenir els centres oberts, almenys parcialment, però la bretxa de l’accés al coneixement i la digitalització es pot estar ampliant en societats, com la nostra, que ja estan malaltes d’una desigualtat creixent.

Desinformació

En la política, la confiança també es basa en la transparència, però vivim immersos en enormes quantitats de desinformació. Responsabilitat dels mitjans de comunicació i de la política, seduïts en els dos camps pel curt termini i l’espectacle. Un mal alimentat de mandra i precarietat als mitjans i de mal govern, por i apostes a curt en la política.

La desinformació ens porta, per exemple, a sentir com es posa d’exemple de la gestió de la pandèmia la Comunitat de Madrid, territori que malauradament registra el nombre més elevat de morts de l’Estat. Els experts en salut pública coincideixen en donar per real una correlació entre mortalitat i mobilitat ciutadana, però molts mitjans madrilenys mostren la gestió de la Comunitat de Madrid com un èxit. No és moment de triomfalismes, i menys amb un virus que ens desborda constantment i amb una economia tremolant, però justament per això és tan important conèixer les polítiques públiques que cada partit defensa. Anem a votar?