Estimar un diari
PalmaAVUI GOSARÉ parafrasejar Rosselló-Pòrcel i confessar que, en els darrers anys, “tota la meva vida es lliga a aquest diari, com en la nit les flames a la fosca”. Ja em disculparà el poeta, abans de dir que tampoc tindria cap més importància que jo m’estimi l’ARA Balears, i celebri tant les 1.010 edicions en paper i els set anys que té de vida, si no fos perquè crec que hi ha motius per celebrar-ho, no jo només –hi insistesc, això no té rellevància–, sinó com a país, com un projecte de país.
Sovint em deman què significa ‘estimar un diari’. Més ben dit, em deman quin sentit té: per què ho fas? Per què ho feim? Per què els que l’hem fet aquests set anys hi hem invertit bona part de les nostres vides, i els que hi sou sempre, o hi sou ocasionalment, des d’aquest altre costat que al cap i a la fi és el mateix, l’hem fet part, petita o gran, de la vostra? Té tot el sentit, estimar-lo. I això vol dir fer-hi feina, llegir-lo, cercar-lo, comentar-lo, fer-ne la crítica que calgui per millorar-lo i, sobretot, tenir-lo present com s’hi tenen totes les persones i coses estimades.
Té sentit estimar un diari com aquest, perquè té tot el sentit que existeixi un ARA Balears en el context de les Illes. Convençuda d’això des d’abans que naixés com a relleu del dBalears i sota el gran paraigua que és el diari ARA de Catalunya. Molt feliç aquell 23 de maig de 2013 quan, tot just tocada la matinada, tota la redacció, amb Catalina Serra al capdavant –mai no li agrairem prou el que ha fet i fa pel diari– i també alguns fundadors, anàrem a la rotativa per veure’n sortir calent aquell primer exemplar. Era l’expressió iniciàtica del compromís amb el país que volem contribuir a construir.
L’estimació no ha fet sinó créixer, perquè ara, en mirar cap enrere, en revisar les 1.009 edicions anteriors per a l’elaboració del setmanari especial que avui us oferim, constatam fins a quin punt l’ARA Balears ha contribuït i contribueix a fer el país que creim millor, més igualitari, més reivindicatiu, més culte. Així, hem acompanyat la lluita per una educació de qualitat, pública i en català. Hem estat al costat de l’ecologisme i hem denunciat els grans atacs al medi amb què hem de conviure. Hem demanat posar límits a un territori sota pressió. Hem denunciat el masclisme i els abusos a menors, a la gent treballadora i als més vulnerables. Hem atès la ciència i la innovació empresarial. Hem posat en valor la cultura pròpia, sense deixar de mirar la de la resta del món. I ho hem fet en català, amb la naturalitat que és expressar-se en la llengua pròpia, tot i saber que el context no només no hi ajuda, sinó que massa sovint hi posa entrebancs. Té tot el sentit, estimar-se’l.
Millorable, sí. I tant que sí! Ja podeu imaginar fins a quin punt ens sap greu, als que el feim, saber que els recursos de què disposam sovint no ens permeten arribar allà on voldríem i podríem. Per això sou tan importants totes aquelles persones, poques o moltes però de cada vegada més, que l’estimau, perquè estimau aquest país. Gràcies per ser-hi. Continuam.
