L’estrangera ja ho som jo
Asseguda en un banc de la plaça on vaig néixer, en el que sempre s’ha dit centre de Palma –un centre no geogràfic, sinó comercial i administratiu–, mir al voltant i res no s’assembla al que hi havia fa dos anys. Ja no dic que no té res a veure amb el que era fa dues dècades, i manco quan els meus pares em varen dur al món, que per mi era aquella placeta, el carreró que hi sortia i el Born al fons. Ara les botigues obren tan aviat com tanquen, veus els canvis en directe, entren en la teva quotidianitat. No cal anar-se’n de l’illa un parell d’anys per percebre la transformació. És més, fa una dècada, potser dues, t’absentaves de Ciutat per uns anys i, quan hi tornaves, pensaves que tot el món canviava menys el teu barri, que era el de sempre.
Mir cap al mostrador de la darrera botiga que han obert a la plaça. Un llum lila i un altre de rosa, intensos i amb molta brillantor, em fan pensar que hi han posat un sex shop o una perfumeria eròtica. És una botiga de quadres pop, em diuen. L’ha posada un milionari per a milionaris. Com la immobiliària de l’altre costat. Com la botiga de llits immensos del cap de cantó. Als carrers de la meva infantesa i joventut, són poquíssims els negocis que estan en mans d’illencs. A la placeta, ja no n’hi ha cap ni un. Ni un.
El món es mou, tendim a la globalització, aquest terme que es va inventar perquè ‘colonització’ fa mal. I a una, que creu fermament en el lliure moviment de persones, li sembla que això que ens passa no hi té res a veure i no és gens sa. No pot ser sa perquè a la pràctica totalitat d’aquests negocis nouvinguts al centre de Ciutat –i no només al centre– es parla una llengua que no és la nostra. Molts dels que els duen no saben ni que el català existeix; el castellà, simplement, no el saben xerrar. Tampoc no solen oferir productes locals, no els coneixen, ni els interessen. Els seus, almenys per a nosaltres, sovint són productes marcians, com els de la botiga de quadres pop que a mi em sembla un sex shop.
És cert que obren i, al cap d’un temps, tanquen. Però també ho és, cert, que passen els anys i la colònia d’estrangers augmenta en presència: van a escoles per a estrangers, fan festes d’estrangers, consumeixen en negocis per a estrangers, van a un metge estranger, a una clínica d’estrangers, a un gabinet d’advocats estrangers i es mouen per carrers i places d’estrangers en els quals l’estrangera ja ho som jo –i tu.
Proporcionalment, són tan pocs els estrangers que s’integren i demostren respecte i interès per la cultura del territori que no seran ells que reverteixin l’estat de les coses. Sabem que nosaltres, els illencs, hi hem contribuït, hem venut, hem renunciat, però no en som tan responsables com alguns volen fer veure. Els exèrcits de la colonització neoliberal avancen imparables i van carregats de recursos. No sé si tots aquests canvis un dia tornaran enrere, ara bé, si una cosa està clara és que només els hi podrem tornar nosaltres.
