PeriodistaSi en voleu veure una de por, us recoman ‘The Great Hack’, el documental produït per Netflix sobre l’escàndol de Cambridge Analytica. Moltes de les coses que hi veim ja les intuíem. De fet, sempre he tengut clara la màxima aquella d’internet que diu que si no pagues per un servei és que no ets el client sinó el producte, però produeix vertigen comprendre fins a quin punt som tots manipulables i, en realitat, estam sent contínuament manipulats.
I sí, fa por pensar que a través de l’ús de dades privades una empresa que treballava per les campanyes de Donald Trump i del Brexit podria haver condicionat totes dues eleccions dirigint missatges molt concrets als electors indecisos, però encara fa més por pensar que el comportament humà és tan fàcil de condicionar i predir.
Un cop vaig sentir dir a un psicòleg que la llibertat és una ficció, que el comportament de qualsevol persona és fàcil d'endevinar, només necessites prou quantitat de les dades necessàries. I admetre això és gairebé com negar-te a tu mateix, assumir que tot acte és, en cert sentit, inevitable, que la nostra genètica, entorn, circumstàncies i els estímuls que rebem generen reaccions i ens fan prendre decisions que no són nostres. O tot el contrari, això som nosaltres: la nostra genètica, entorn, circumstàncies i els estímuls perpetus del mur de Facebook.
Alguns estudis apunten que fins i tot les nostres tendències polítiques estan condicionades per la genètica, si som d'esquerres o dretes, per exemple, i que després ve tota la resta, com et construeixes una cuirassa argumental per defensar una decisió que creus teva però que ja et venia de fàbrica.
Costa admetre això. Costa admetre que la gent sigui tan manipulable. O més ben dit, costa admetre que nosaltres mateixos som tan manipulables, perquè ens és molt fàcil veure com juguen amb els altres i en canvi ens costa molt admetre que probablement també juguen amb nosaltres amb els mateixos resultats.
I tenc clar que aquesta és la contrapartida a aquest món hiperconnectat, que cada cop serem més vulnerables a aquesta mena de condicionaments i menys amos de les nostres decisions, però també que en el fons aquest joc no el va inventar internet, que ja duu segles en marxa amb els mitjans de comunicació. Però tot i així produeix vertigen –i un poc de mal de cap– pensar en el món que ens espera i en quines eleccions estúpides ens farà prendre la propaganda del futur.
A mi sempre m'ha fet gràcia l'entorn més radical de Fox News, el canal ultradretà americà, i el seu discurs contra els mitjans liberals, segons ells els culpables de tots els mals, perquè a mi em resulta increïblement obvi que Fox News manipula descaradament els seus espectadors, distorsionant la realitat al seu antull i al servei d'una agenda molt concreta. Però el més divertit és precisament això, que ells pensen el mateix de nosaltres: que juguen amb nosaltres descaradament i que som tan cecs com nosaltres els veim a ells.
I és aquí quan tot aquest debat gairebé esdevé un gag dels germans Marx i en Groucho et demana: "I a tu, qui et manipula?".