Europa contra els gegants digitals
En els darrers anys la relació entre la Unió Europea i les grans empreses tecnològiques ha estat una de les més complexes i, alhora, crucials per al futur de la governança digital. Les regulacions en matèria de drets digitals, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i les lleis de serveis digitals (DSA), han estat intents significatius de Brussel·les per protegir els ciutadans. Tot i això, el que abans semblava una batalla legislativa interna d'Europa contra els gegants de Silicon Valley ha pres una nova dimensió amb la intervenció directa dels Estats Units.
Les envestides del nou govern dels EUA. Trump, amb el seu enfocament populista i antiregulador, ha trobat un aliat en la figura d'Elon Musk, que ha defensat repetidament la idea que les regulacions governamentals són un obstacle per a la innovació, tot i que molts dels seus negocis no existirien sense abundoses ajudes públiques.
En els darrers temps la pressió cap a la UE perquè suavitzi les seves lleis en matèria de drets digitals s'han intensificat. Ho vam veure en el discurs del vicepresident dels EUA a la Conferència de Seguretat de Múnic: Vance va carregar contra les polítiques de la UE dirigides a lluitar contra la desinformació i el contingut il·legal a les xarxes socials, comparant aquestes lleis amb la censura de l'era soviètica. Aquesta declaració va arribar tot just uns dies després que Vance afirmés a la Cimera d'Acció sobre Intel·ligència Artificial de París que les lleis tecnològiques d'Europa estaven frenant el desenvolupament de la intel·ligència artificial i inhibint la innovació, una postura que les big tech fa anys que defensen a Brussel·les.
Les pressions de les grans tecnològiques. La influència dels EUA és un factor relativament recent, però les grans tecnològiques fa anys que pressionen sobre la legislació europea. Principalment, a partir de la negociació del RGPD, els gegants d'internet han exercit un fort lobi que ha aconseguit retards en la implementació de lleis clau i ha aconseguit excepcions beneficioses.
Malgrat els esforços de la UE per imposar regles clares per protegir la privadesa i els drets digitals, les empreses tecnològiques han trobat múltiples maneres d'esquivar les normatives. La promesa d'aplicar el RGPD de manera rigorosa, per exemple, s'ha quedat en gran part en paper mullat. Tot i les grans sancions imposades a gegants com Meta, la companyia ha continuat desafiant la normativa amb models de negoci que depenen de l'explotació massiva de dades. El seu sistema de Pay or Okay, que obliga els usuaris a acceptar la vigilància publicitària o pagar per la seva privadesa, és una de les estratègies amb què intenta eludir el RGPD. La veritable aplicació d'aquestes multes, quan n'hi ha, ha estat, en molts casos, feble, i les empreses continuen operant amb pràctiques que infringeixen les normatives de protecció de dades i privadesa.
El problema fonamental rau en la manca d'un sistema d'execució eficaç, però sobretot en la resistència activa de les grans empreses. En molts casos, les plataformes continuen extraient les nostres dades personals manipulant el consentiment mitjançant dark patterns. Interfícies enganyoses, opcions preseleccionades i fluxos de disseny confusos pressionen els usuaris perquè acceptin la vigilància publicitària sense una elecció realment lliure. A més, hi ha múltiples evidències que segueixen recopilant i processant dades fins i tot quan els usuaris intenten limitar-ho a les seves configuracions. Ho fan per alimentar els seus sistemes de recomanació, que afavoreixen contingut perjudicial com discursos d'odi, desinformació... Les publicitats personalitzades segueixen sent una de les principals eines per maximitzar els ingressos d'aquestes companyies, a costa de la nostra privadesa i seguretat a internet.
El poder dels tecnobros. El fenomen dels tecnobros –empresaris tecnològics que es veuen a si mateixos com a visionaris disruptius– s'ha consolidat com un element clau en la resistència a la regulació i forma part d'un espectre ampli de narratives neoliberals i conservadores que inclouen ideologies d'extrema dreta. Darrere la retòrica d'aquests empresaris s'hi amaga una visió perillosa: una defensa sistemàtica de la desregulació no només per maximitzar els seus guanys, sinó també per soscavar la protecció de drets fonamentals. Els tecnobros han esdevingut aliats estratègics de forces polítiques que advoquen per la negació de drets bàsics per a milions de persones. En el context nord-americà, aquesta postura s'alinea amb el rebuig de drets laborals, socials i humans, buscant desmantellar les proteccions que defensen les comunitats més vulnerables. Més enllà de les fronteres nord-americanes, aquestes narratives s'estenen a la negació de drets digitals, com la privadesa i la protecció de dades personals, afavorint models de negoci basats en l'explotació massiva de dades, sense importar les conseqüències socials o polítiques.
Això es tradueix en una lluita no només contra la legislació digital, sinó contra qualsevol forma de regulació que busqui protegir la dignitat humana davant dels interessos corporatius.
En aquest escenari, la desregulació es presenta no només com una qüestió econòmica, sinó com un exercici de poder polític, que desposseeix els ciutadans de la seva capacitat per exigir drets. La UE hauria de reforçar l'aplicació de les seves normes i segellar les escletxes que permeten a les grans tecnològiques continuar explotant les dades personals i evadir-ne la regulació. A més, ha de plantar cara a la pressió dels EUA, que insisteix a debilitar aquestes normatives a favor dels interessos de Silicon Valley. Sense un mecanisme d'execució eficaç i sancions realment dissuasives, les estratègies de manipulació, la desinformació i l'abús del poder digital continuaran afeblint els drets fonamentals i consolidant el domini d'unes quantes empreses sobre la vida de milions de persones.
