Una Europa sense tallafocs
La campanya electoral alemanya ha quedat totalment atrapada en el debat migratori. Des de dimecres passat, milers de persones arreu del país protesten contra l’acord parlamentari entre els democristians de la CDU i l’extrema dreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) en favor d’una moció per endurir el dret a asil. Per primera vegada en la història de l’AfD, el Bundestag aprovava una votació amb el suport d’un partit condemnat fins ara a un rebuig parlamentari que no li ha impedit créixer fins a convertir-se en la segona força en intenció de vot a les eleccions federals de finals de mes. Així és com un país immers en una crisi econòmica existencial, amb un creixement estancat, la indústria automobilística en declivi i una pèrdua de competitivitat que arrossega la Unió Europea, es juga el seu futur immediat amb la cohesió social com a primera preocupació dels alemanys.
La campanya s’ha omplert de contradiccions. Vídeos falsos corren per TikTok assegurant que l’encara canceller Olaf Scholz i la líder dels Verds, Franziska Brantner, tenen mansions milionàries a Califòrnia. Però és l’home més ric del món, Elon Musk, qui entra en directe des dels Estats Units en el míting d’Alternativa per a Alemanya per donar el seu suport a la líder de l’extrema dreta, Alice Weidel. Mentrestant, les paraules de l’excancellera Angela Merkel, qualificant d’"error" haver acceptat els vots de la ultradreta i demanant un debat “mesurat” sobre la immigració, han quedat soterrades per una llarga llista de culpes que ara l’assenyalen com l’origen dels mals que llasten Alemanya, des de les reformes econòmiques insuficients a la dependència energètica exterior fins al pas endavant en l’acollida de refugiats l’any 2015.
La batalla ideològica de l’extrema dreta va fent forat. La dreta conservadora, a poc a poc, li va comprant l’agenda. També a França, el primer ministre centrista, François Bayrou, ha patit per salvar els pressupostos després d’unes polèmiques declaracions on assegurava que els francesos se senten "submergits" per la immigració. Unes paraules celebrades pel partit de Marine Le Pen. Però només cal mirar cap a Àustria per intuir quin pot ser el futur immediat d’aquesta dreta conservadora cada cop més desdibuixada. A principis dels 2000 la democràcia cristiana austríaca es va convertir en el primer partit de la UE en formar una coalició de govern amb l’extrema dreta de l'FPÖ, el Partit de la Llibertat de Jörg Haider. Ara és l’extrema dreta austríaca la que està en negociacions amb els conservadors per aconseguir el seu suport a un govern liderat per l’FPÖ.
Una extrema dreta europea cada cop més forta acaba de sumar un nou membre a la seva llista particular de caps d’Estat i de govern de la Unió. Bart De Wever, el líder de la Nova Aliança Flamenca (NVA), s’ha convertit finalment en el nou primer ministre de Bèlgica. De Wever, que forma part de la família dels Conservadors i Reformistes Europeus que encapçala la primera ministra italiana Giorgia Meloni, ha cuinat a foc lent la seva arribada al poder. Cada pas al costat que ha fet durant tots aquests anys de creixement imparable de la seva formació l’ha anat enfortint fins a arribar a aquest moment. Sense que això hagi minvat, però, el suport electoral de la també xenòfoba Vlaams Belang (Interès Flamenc), la segona força més votada al nord del país.
A finals de setmana, a més, els líders dels Patriotes d'Europa, el grup que engloba una desena de formacions polítiques i fins a 86 eurodiputats, liderats pel primer ministre hongarès Viktor Orbán, es reuniran a Madrid, convidats per Vox, sota el lema que, diàriament, s’encarrega d’amplificar Elon Musk des del seu compte a X: el MEGA (Make Europe great again), adoptat com a eslògan de l’Europa ultra que se sent guanyadora aquests dies.
A l’actual Parlament Europeu, les tres famílies a la dreta del Partit Popular Europeu sumen fins a 192 eurodiputats, que sumats als 188 escons que té el PPE, fan una majoria absoluta folgada. Les xifres i els acostaments als parlaments nacionals poden augmentar la pressió en favor d’unes aliances sense precedents a les institucions europees.
Mentre Alemanya es mobilitza al carrer per protegir l’anomenat “tallafocs” que fins ara havia aïllat l’AfD de qualsevol pacte polític, a Bèlgica, el país originari del cordó sanitari contra l’extrema dreta, l’agenda antiimmigració ha fet un salt endavant.
