Com evitar que els joves votin ultradreta

Gent al míting d'inici de la campanya electoral del partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD) a Halle. HANNIBAL HANSCHKE / EFE

18/02/2025

3 min

Regala aquest article

El 23 de febrer, els votants alemanys triaran un nou Parlament federal, i molts preveuen que els partits polítics tradicionals perdran terreny. A les últimes eleccions, al Parlament Europeu, al juny, i als lands orientals de Saxònia, Turíngia i Brandenburg, al setembre, un gran nombre de joves van optar per la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Als tres estats de l'est, per exemple, van votar per l'AfD entre el 31% i el 38% dels votants de menys de 25 anys.

Va ser un gir sorprenent: a les eleccions federals del 2021, els joves alemanys havien donat un gran suport als verds i al liberal FDP, que van obtenir, respectivament, el 23% i el 21% dels vots entre les persones de 18 a 24 anys, i el 21% i el 15% entre les de 25 a 34 anys. Aquests bons resultats van permetre als verds i a l'FDP formar govern amb els socialdemòcrates, i van generar grans esperances que l'Ampelkoalition (coalició semàfor, pels colors dels tres partits) resoldria les preocupacions econòmiques dels votants joves.

Al setembre, als tres estats de l'est van votar per la ultradretana AfD entre el 31% i el 38% dels votants de menys de 25 anys

No és el que ha passat, i els joves alemanys (com els seus iguals a tot l'Occident democràtic) han girat a la dreta i s'han llançat als braços de la populista AfD. Un estudi del 2023 suggereix que el creixent atractiu d'aquests partits es pot atribuir al pensament de suma zero. La creença que si uns guanyen és perquè els altres perden està profundament arrelat en el populisme, que se situa en oposició a les elits mundials, el deep state o els estrangers.

Els autors de l'estudi expliquen que el pensament de suma zero tendeix a prevaldre quan hi ha escassetat de recursos, cosa que sens dubte passa a Alemanya, l'economia de la qual s'ha estancat des de la pandèmia i ha deixat els joves amb perspectives laborals limitades i poques possibilitats d'ascendir a l'escala d'ingressos. I fins i tot si l'economia alemanya creixés a bon ritme, els joves continuarien patint una de les taxes de mobilitat social més baixes dels països de l'OCDE.

Fins i tot si l'economia alemanya creixés a bon ritme, els joves continuarien patint una de les taxes de mobilitat social més baixes dels països de l'OCDE

Millorar les perspectives econòmiques dels joves i augmentar la mobilitat social ha de ser prioritat del pròxim govern alemany. I per això, l'economista Raj Chetty (de Harvard) té alguns suggeriments.

Per promoure la igualtat d'oportunitats (una cosa més fàcil de pactar que la redistribució de la renda), Chetty recomana pensar en les comunitats com a unitat de canvi més que no pas en l'individu. En concret, suggereix apuntar a les àrees on no hi ha prou oportunitats. Aquest plantejament té en compte el fet que les opcions d'un nen de sortir de la pobresa són enormement diferents depenent del lloc d'origen, també dins d'una mateixa ciutat. La investigació de Chetty ha demostrat que traslladar-se a un barri millor pot ampliar considerablement les possibilitats dels nens, fins i tot quan la situació financera de les famílies no canvia.

Per augmentar la mobilitat social, segons Chetty també cal construir capital social a través d'un sistema de capitalisme connectat, on els incentius financers vinculin persones proveïdes i persones sense oportunitats. A les comunitats on hi ha més interacció entre rics i pobres és més probable que les persones nascudes en la pobresa rebin orientació de contactes més benestants en el moment d'enfrontar-se a una decisió difícil (per exemple, quina universitat triar) i que obtinguin inspiració per seguir carreres similars. Una manera de reduir la segregació de classes és facilitar a les famílies de baixos ingressos vals per a habitatge amb què puguin mudar-se a barris on hi ha més oportunitats.

Una manera de reduir la segregació de classes és facilitar a les famílies de baixos ingressos vals per a habitatge amb què puguin mudar-se a barris on hi ha més oportunitats

Per posar en pràctica aquestes i altres propostes de Chetty cal una reorganització total de l'assistència social. A Alemanya, caldria que els diferents organismes públics responsables de l'accés a habitatge, de l'ocupació i de les prestacions estatals s'unissin al voltant de la causa comuna de crear oportunitats i dissenyar polítiques per assolir aquest objectiu.

Fa un quart de segle, el politòleg Robert D. Putnam (de Harvard) va publicar Bowling Alone, un llibre en què mostra de quina manera els Estats Units van passar de ser un país comunitari a ser un país de solitaris. Els nord-americans ja no anaven a l'església ni es casaven tant com abans i Putnam va advertir de l'efecte corrosiu que té l'aïllament social sobre la democràcia.

La mateixa tendència s'observa a Alemanya, on els darrers cinc anys s'ha registrat un increment de persones que se senten soles, sobretot entre els menors de 30 anys. Això ha estat un factor indubtable de la creixent divisió política entre els homes joves (cada cop més conservadors) i les dones joves (que han adoptat idees molt més progressistes). La situació dels joves s'agreuja perquè gairebé un de cada cinc alemanys d'entre 20 i 34 anys no té qualificació professional, cosa que sovint fa que guanyin menys que la mitjana.

Igual que Chetty, Putnam destaca la importància de construir capital social pont, és a dir, vincles entre persones de diferents generacions, gèneres i nivells d'ingressos. El pròxim govern alemany s'ha de centrar a millorar aquests llaços, cosa que inclou promoure la prosperitat econòmica i el benestar de les comunitats, per donar als joves esperances de futur i frenar la deriva cap al populisme d'ultradreta.