L’examen de 'Salvados' a Greta Thunberg
El Salvados de Fer González dedicat al canvi climàtic tenia com a gran protagonista Greta Thunberg, que ja té divuit anys. L’entrevista es duia a terme en una casa particular que era relativament a prop d’on viu l’activista. Segons va explicar el mateix presentador dos dies abans a Al rojo vivo, ella sola va arribar en bicicleta al lloc acordat per fer l’entrevista. Són petits detalls que responen a l’enorme intriga que generen aquestes personalitats tan joves però amb repercussió internacional.
A l’inici, el programa ens va mostrar com Thunberg atenia l’equip del programa en mitjons, seguint la tradició del país de treure’s les sabates tan aviat com travessen la porta. És un símptoma que delata aquesta voluntat de l’activista de normalitzar el seu rol i donar una imatge de proximitat. També d’assegurar-se un entorn prou confortable per eliminar pressió a l’hora de fer bé la seva feina.
L’entrevista es va desenvolupar en un to molt agradable. Thunberg semblava còmoda i fins i tot en algun moment Gonzo va aconseguir fer-la somriure amb alguna brometa que trenqués la formalitat de la conversa. “¿És més avorrida una tarda amb un polític o una tarda a Ikea?” La noia no va poder evitar riure quan li van ensenyar el repertori de dirigents com Trump o Bolsonaro que l’han menystinguda.
Però, malgrat el bon to i la complicitat de l’entrevistador (i també un pèl de condescendència), aquestes converses sovint tenen una doble finalitat molt subtil. Gonzo va començar preguntant-li per la fama. Que si com la portava, que si com es va sentir quan la revista Time la va nomenar persona de l’any, que com es gestiona que l’hagin seguit quatre milions de joves, que si ha hagut de parlar davant de cent mil persones... Uns preliminars que, més enllà de la pura curiositat, són la prova del cotó fluix per mesurar fins a quin punt la personalitat ha estat devorada pel personatge. A continuació la conversa va derivar en l’especialitat de Greta Thunberg: l’emergència climàtica i la urgència que la política actuï de manera efectiva promovent els canvis indispensables. Les preguntes eren d’un nivell bàsic tenint en compte el grau d’expertesa divulgativa i el bagatge de la protagonista. L’entrevista tenia un aire d’examen oral. La imatge del presentador i l’entrevistada asseguts a taula davant per davant reforçava aquesta connotació de professor i alumna. L’entrevistador i els mateixos espectadors, més que escoltar el discurs de Thunberg per l’interès que els generava l’emergència climàtica, passaven a estar més pendents de si superava la prova, de com se’n sortia. L’exercici tenia una segona capa que servia per constatar si Thunberg se sabia la lliçó. L'autèntica intriga televisiva radicava en confirmar si l’activista estava a l’altura de les circumstàncies i veure si les expectatives dipositades en ella i la fama que la precedeix estaven justificades o suspenia l’examen. Greta Thunberg, en aquest sentit, va treure molt bona nota.
