Existeix (o ha existit) un capitalisme bo?
En temps del cretí Milei i del boig superric Trump, resulta extremadament difícil posar-se a analitzar seriosament el capitalisme, que personatges com ells han convertit en una lamentable caricatura moral i ideològica. Si a això hi sumem l’extraordinària penetració històrica i popular del marxisme, que malgrat els temps neoliberals continua sent una clau interpretativa omnipresent instal·lada en l’imaginari col·lectiu, encara costa més fer cap aproximació objectiva als orígens i l'evolució del lliure mercat si no és per condemnar-lo sense pal·liatius.
Per això resulta tan interessant l’exercici finíssim que han fet els historiadors de l’economia Maarten Prak i Jan Luiten van Zanden a Pioneros del capitalismo (Pasado & Presente), un llibre d’història de gran calat intel·lectual i polític que, a més, és apte per a tots els públics, fàcil de llegir i molt suggerent. Una obra que no pretén rentar la cara del capitalisme, sinó explicar-lo històricament.
És sabut que els Països Baixos al segle XVII van dominar l’economia mundial. Va ser la seva Edat d’Or. ¿Com va ser possible que un país petit, des d’un racó del nord d’Europa, es fes l’amo dels mercats mundials? ¿Tenia raó Max Weber quan ho va atribuir a l’ètica protestant (l’ètica del treball i del guany)? ¿Encaixa en el cas neerlandès la teoria de Karl Marx que el capitalisme neix de la violència i l’apropiació forçosa dels mitjans de producció? Les dues tesis fan curt, per no dir que queden desenfocades, a l’hora d’entendre el cas neerlandès.
Prak i Van Zanden arrenquen de les arrels feudals i es fixen tant en l’evolució econòmica del seu país com en la política, social i religiosa. Passen del detall micro a la mirada macro amb gran habilitat. I fan comparacions amb el present. Per a un lector català, també és interessant anar dibuixant paral·lelismes amb el nostre cas (sovint s’ha dit, no perquè sí, que els holandesos són els catalans del nord).
Cada 27 d’abril, els neerlandesos celebren el dia nacional sortint al carrer a vendre objectes de segona mà. És la festa del vrijmarkt: mercat lliure. Expressa la seva identitat de comerciants. La cosa ve de lluny. A partir de la lectura del llibre, els pilars de la potència preindustrial i comercial dels Països Baixos (i en especial d’Holanda) van ser aquests.
Primer: una estructura confederal basada en la força de les ciutats, sense que cap fos preeminent. Segon: una societat civil robusta amb capacitat d’incidència política, tant a la ciutat com al camp, amb gremis, associacions, assemblees, consells, parlaments... Tercer: a conseqüència del punt segon, un poder més de baix a dalt que de dalt a baix, basat en els privilegis/llibertats de la gent. El feudalisme als Països Baixos va ser molt pactista. Quart: tot això no hauria estat possible sense una alfabetització alta gràcies al moviment reformista i pedagògic catòlic de la Devotio Moderna, nascut dos segles abans que el calvinisme. Cinquè: una igualtat més gran del que era normal entre homes i dones, amb matrimoni per consentiment mutu i accés d’elles al mercat del treball. Sisè: la necessitat de guanyar terra al mar i de fer navegables els canals va ser un al·licient innovador (dics, encluses, vaixells). Setè: convertir les terres en béns comercials, dividir les propietats (casa, vaixell, molí) en participacions que es podien vendre o usar com a aval, impulsar mercats i fires ben connectades, crear sistemes de crèdit. Vuitè: haver de competir comercialment amb la Lliga Hanseàtica. Novè: unes polítiques de caritat més generoses que en altres latituds van pal·liar la pobresa extrema i van atreure mà d’obra barata. I desè: l’estímul d’unir-se per anar contra el poder centralitzador i absolutista espanyol (Guerra dels 80 anys: 1568-1648).
El capitalisme neerlandès es va basar, per tant, en institucions republicanes (no monàrquiques) més inclusives que extractives, en un mercat (tant de béns com del diner) molt regulat des del poder públic fruit de pactes i equilibris complexos a remolc d’una alta participació ciutadana, i en una societat força plural (tolerant religiosament) i igualitària per l’època (fins i tot amb un sistema d’impostos progressiu). Una altra cosa és que, un cop va sortir a la conquesta del món, a les colònies adoptés el sistema esclavista i extractor.
