L'amenaça que plana sobre Europa
No fa massa anys, quan Le Pen, primer el pare, després la filla, arribaven a la segona ronda de les presidencials franceses, miràvem els nostres veïns francesos amb sorpresa i incredulitat. Una democràcia com la francesa havia de lluitar una vegada i una altra contra un feixisme que podia arribar al poder per vies democràtiques. La resta de partits no tenien dubte què calia fer: donar suport a la candidatura que hi fes front. Ha plogut molt des de llavors. A Àustria, Alemanya, Suècia i ara Espanya el tallafoc que separava els partits democràtics i l'extrema dreta s'ha anat empetitint i en molts països ja són un jugador més de l'espectre polític. La normalització de la participació dels partits d'extrema dreta en la vida democràtica s'està produint arreu del món, recuperant debats que pensàvem superats i defensant sense complexos el masclisme i el racisme disfressats de valors tradicionals. Trump esdevenint el president dels EUA va significar un punt d'inflexió en com tractar les forces radicals de dreta (també coneguda com a alt-right) en l'esfera pública.
Davant aquesta situació, ens hem vist atrapats en un moment històric únic sense una resposta clara sobre com abordar-lo: si ignorant aquestes forces i els debats que volen introduir sense negociar-hi i intentant marcar l'agenda política de defensa dels drets humans, o refutant les proclames radicals amb arguments i dades que desmuntin les mentides. Res no ha funcionat amb èxit i a Espanya som ara a les portes d'unes eleccions generals que podrien convertir el partit d'extrema dreta Vox en un actor central en la formació del pròxim govern espanyol.
No podem saber del cert què significaria l'entrada de Vox en un govern estatal, però sí que podem intuir quines serien les polítiques que defensaria si mirem què defensen els socis europeus en què s'emmirallen. A escala europea Vox forma part del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR, per les sigles en anglès), un grup fundat l'any 2009 sobre la base de l'escissió dels conservadors britànics del Partit Popular Europeu. El Brexit i els jocs de poder dins del Parlament Europeu van suposar una radicalització del grup parlamentari amb l'entrada de forces antiimmigració dins del grup, cosa que va suposar que la resta de forces del Parlament Europeu se n'allunyessin. Les eleccions europees del 2019 van consolidar un grup parlamentari més ancorat a la dreta que compta actualment amb membres del partit Germans d'Itàlia –el de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni– i de Llei i Justícia –el del primer ministre i el president polonesos–. Tant a Itàlia com a Polònia trobem exemples preocupants sobre les polítiques que promouen els socis europeus de Vox. Un terrible exemple del perill d’aquestes forces polítiques és la vulneració de drets que pateixen les dones a Polònia, on la llei introduïda fa dos anys ha restringit el dret a l’avortament de manera que s’ha fet pràcticament impossible avortar de forma legal. Això ja ha provocat diverses morts de dones embarassades després que els metges els neguessin assistència mèdica.
La presència de primers ministres ha donat una centralitat nova a l'ECR, que ha concentrat la seva acció parlamentària en qüestionar, per exemple, el sistema internacional actual, amb crítiques molt centrades en el TEDH i la UE en general (institucions garants de drets) i en polítiques comunitàries com la lluita contra el canvi climàtic. L'ECR vol posar fre a una política mediambiental comuna. Pretén que siguin els estats membres els que decideixin com lluitar contra el canvi climàtic, un fenomen que sovint posen en dubte per la manca de "dades reals". Per aconseguir-ho s'han sumat al gran grup de dretes del Parlament Europeu, el PPE. Per tot això ara el Pacte Verd Europeu, que vol reduir les emissions netes de gasos d'efecte hivernacle en almenys un 55% l'any 2030, està en perill. Aquest és només un exemple concret de com la normalització de l'extrema dreta permet a partits de centre avançar en l'agenda que dona espai de representació a companys de viatge davant els quals hi hauria d'haver un cordó sanitari.
Amb els resultats de les passades eleccions municipals i autonòmiques a Espanya han saltat totes les alarmes sobre com pot créixer el vot d'extrema dreta i el paper que pot jugar Vox en una futura legislatura. El PP espanyol, que en el passat havia volgut allunyar-se'n, ja ha posat en marxa acords a escala local i autonòmica que demostren que, si els cal, no defugiran un acord estatal. Aquesta suma podria tenir conseqüències devastadores per a la democràcia espanyola. És indispensable que les forces polítiques que encara no han caigut en aquest parany tornin a recuperar aquella norma no escrita de fer tot el possible per evitar que Vox tingui influència i veu. Ni els drets de les persones ni el medi ambient poden esperar un altre cicle electoral.
