Fabricar el problema o la virtut de la immigració

Si la immigració, com a fenomen social que és, és una construcció social –no tindríem per què considerar de manera diferenciada les persones simplement en funció del seu origen, o de la manera en què han arribat–, la percepció que tenim d’ella a la societat actual és un problema fabricat per instigadors d’odi d’acord amb malestars socials dels quals se n’aprofiten els seus beneficiaris; fonamentat en dades falsejades i d’acord amb uns nivells de simplificació de la realitat que fan por.

La mateixa setmana que Junts per Catalunya ha tombat la possibilitat de poder ni tan sols debatre una modificació de la normativa d’habitatge perquè rendistes i especuladors deixin d’aprofitar-se de l’exclusió residencial que pateix una part significativa de la societat, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha fet públic que d’acord amb el seu baròmetre de setembre, una de cada tres persones percep la immigració com un problema. Ens podem limitar a descriure això o a analitzar-ho críticament en el seu context sociohistòric, en el qual el CIS hauria d’admetre els biaixos i condicionaments que pot suposar fer una pregunta tan aparentment simple com “quin és, en la seva opinió, el principal problema que existeix actualment a Espanya?”. 

Una de les respostes possibles que ofereix l’enquesta és la immigració, amb l’esmentat i preocupant resultat. Sobre l’habitatge, si bé apareix com una de les opcions possibles, separada de l’ocupació d’habitatges, només un 15,4% de la població ho veu com un problema, tot i que vivim en un país on una de cada quatre persones (i un de cada tres infants) és pobra, amb l’exclusió residencial com a principal vector explicatiu. Però evidentment, igual que ningú no vol ser –ni es vol percebre– com a pobre, els resultats són els que són. D’una cinquantena de problemes possibles que pot percebre qualsevol espanyol o espanyola, ni la salut mental ni les addiccions (llevat d’un genèric “les drogues”) no són una opció que es prevegi a l’enquesta, tot i afectar objectivament gairebé un terç de la població, segons les autoritats sanitàries. Tampoc no és candidata a problema la creixent concentració de poder en mans de la banca i determinats fons d’inversió, com el que acaba d’adquirir un bon tros del pastís de la principal subministradora de gas del país. Per tant, ja veiem un biaix important de l’enquesta: si no es demana per un problema, aquest sembla no existir, malgrat ser ben real i fins i tot formar part de les causes explicatives de la cinquantena de problemes sobre els quals se’ns demana.

Aquesta percepció negativa de la immigració, i sense sortir del marc dels resultats de l’enquesta del CIS, podria ser, per tant, molt matisable; i és, com qualsevol altre dels problemes possibles, el resultat d’un estat d’opinió no generat de manera espontània. De fet, quan es demana a la gent, en la mateixa enquesta, quin és el problema que realment els afecta més, a escala personal, la immigració passa a ser el cinquè problema (amb un 13,7% de respostes), mentre que els problemes econòmics, fins i tot en temps de relativa bonança com l’actual, quan encara no ha acabat la temporada turística i la inflació sembla estar mig controlada, passa a ser el primer amb diferència (30,2%), seguit de la sanitat, la precarietat laboral i, novament, l’habitatge… La foto d’una realitat que és a la vegada objectiva i subjectiva, dirien els sociòlegs Berger i Luckmann.

Les xifres són encara més matisables a les Balears, atès que només han estat entrevistades 95 persones (el 0,008% de la població resident), però en tot cas són el reflex d’un medi ambient local i global infoxicat que justifica que governants “socialistes” com Scholz a Alemanya es boti sense justificació el tractat de Schengen de lliure circulació de persones dins la UE; i que el laborista Starmer es retrati amb la feixista Meloni lloant la seva política migratòria poques setmanes després dels pogroms contra musulmans al Regne Unit.

En el fons és un símptoma més de la distància que separa alguns polítics de la realitat de la majoria de la societat –com els acaba de passar a Junts en tombar la normativa d’habitatge– i, amb relació a la responsabilitat que tenen, la manca de compromís per a un projecte de convivència en comú, a tots els nivells i a qualsevol país. Destrueixen polis, comunitat, en lloc de construir-ne… Això sí que és un problema, i més gros del que ens pensam.

A les Illes, on la immigració és constitutiva del que som –i no un fenomen paranormal, ni una amenaça alienígena–, amb una de cada quatre persones nascuda a un altre país i una de cada dues, fora de la nostra comunitat, aquesta és la realitat que cal assumir i gestionar, cosa que no s’ha fet ni a dreta ni a esquerra. Es pot fer plantejant la immigració com una virtut, i no com un problema. Demanant, a la pròxima enquesta, si ens sentim orgullosos de ser illencs arrelats o empeltats, però units en la recerca d’una vida bona per a tothom.