El factor X
El dia que Elon Musk va comprar Twitter –després li va canviar el nom i li va posar X– s’hauria pogut arruïnar poques hores després d’haver fet la compra més gran de la seva vida. Va pagar 44.000 milions de dòlars. Després del canvi de propietat, tots els usuaris haurien pogut tancar els seus comptes i marxar de la xarxa; això hauria provocat la caiguda per terra en valor de l’invent, fins al punt de convertir-se en l’operació més fallida de la història del capitalisme. Per què això no va passar? Tot i que molts usuaris no són partidaris de Musk ni del seu tarannà ni de les seves simpaties polítiques, a X hi ha quedat gairebé tothom. Tot passa per allà, encara, per bé que la configuració de l’algoritme ha fet de l’invent un estri molt més políticament nul, o centrat en uns continguts més pensats per a la distracció i l’oci que no encaminats a sacsejar vertaderament res.
Molt difícilment aquesta xarxa serà mai el que va ser en el temps de les Primaveres Àrabs, i dubto molt que si mai hi torna a haver un moviment com el Me Too es pugui enlairar tant des d’aquesta plataforma. L’home més ric del món no ha comprat aquesta joguina per posar-la a la templa del capitalisme global o dels homes poderosos (almenys mentre aquests li riguin les gràcies). Aquest espai, a més, no és neutre –no ho era abans, tampoc–; X ens espia; de nosaltres n’estudia les dades i els ritmes de consum, quin contingut ens agrada i amb qui interactuem; ho fa perquè passem allà el màxim de temps possible. Està muntat per produir addicció i, ara, per conduir-nos políticament allà on interessi, encara que sigui a la desmotivació o al populisme. Tothom, en el seu moment, hi va caure com en una trampa afalagadora, polítics de tot el món, comptes institucionals, xarxes de transport, mitjans de comunicació, artistes…: tot déu hi va crear un compte, i ara ja és massa tard per anar-se’n a una altra banda i començar de zero, esperant trobar-hi la mateixa atenció i possibilitats de difusió (i de negoci…).
Qualsevol que vulgui llegir una piulada lúcida o graciosa d’un usuari es veu amb l’obligació d’haver-se d’empassar contingut creat per bots o per usuaris que paguen, i notícies falses, deliris de Musk, anuncis de criptomonedes, acudits i vídeos de tota casta. Als inicis d’Internet se’ns deia que la xarxa lliure connectaria la gent de maneres inèdites, possibilitant oportunitats, informació i coneixements per a tothom. Però la cosa ha acabat de la pitjor manera: tothom fent feina monitorada per a l’home més ric del món, i sense cobrar un duro.
