Factors higiènics
De tant en tant acudeixen a mi estudiants de grau d’econòmiques o administració d’empreses perquè els orienti sobre com s’han de preparar per accedir al mercat laboral. Quan els explico el que manca als seus currículums per augmentar les seves probabilitats en un procés de selecció, es queden estupefactes. Abans d’explicar-me, vull compartir els conceptes factor higiènic i factor motivador, aplicables a molts camps de la microeconomia, com ara les relacions laborals o els processos de decisió d’un consumidor. El factor higiènic és el mínim que cal tenir per ser considerat. Per exemple, en les relacions laborals el salari n’és un. Sense salari, a ningú li interessa una feina (deixo de banda casos sagnants com els becaris). En conducta de compra, per exemple, un factor higiènic d’un bolígraf és que tingui tinta. Sense tinta, no el compro. I a l’hora de contractar un graduat, els higiènics són la llicenciatura, coneixement informàtic a nivell d’usuari i un bon nivell d’anglès. Sense això, no passa el primer filtre.
I després hi ha el factor motivador, que és el que no necessàriament has de tenir, però marca la diferència. I és aquí on dic als joves que s’apuntin a un voluntariat, o que facin de monitors o música, o que adquireixin un altre idioma o cursos de disciplines que no siguin a la seva carrera. En la meva primera feina, amb 22 anys, em van contractar perquè m’havia tret fins a quart de piano mentre estudiava el grau. Van deduir que era aplicat i treballador.
El curiós és que el que més costa (el grau, l’idioma) és el que no marca la diferència perquè la resta de candidats ho tenen. Et permet arribar a la pista de competició, però no és el que farà que es decantin per tu. I el que potser menys costa (fer unes pràctiques, treure’s uns cursos, fer de monitor a l’estiu i classes particulars, tocar un instrument, organitzar esdeveniments per a gent jove o similars) és el que marca una diferència perquè serveix als responsables de selecció de personal per inferir competències i confirmar que l’estructura de personalitat i les qualitats del candidat són les que busquen. Per això els joves es queden de pedra, perquè els dic: us felicito pel grau, però afegiu al vostre currículum un instrument de música o un treball de monitor a l’estiu. Aquesta és la clau!
