El de Cifuentes va ser una'fake master new'. Tothom deu estar-hi d’acord. El de Casado, també. Aquestes 'fake master news' fan molt mal al Partit Popular de Madrid, instal·lat com està en el núvol de la corrupció. No se’n surten, i mira que ho intenten. Però, ves per on, sempre que tenen enlaire el peu per fer la passa i travessar a l’altre bàndol, Esperanza apareix pel mig. Què hi farem! A voltes té problemes amb la conducció i d’altres amb les persecucions policials i, ara, no saben si també en té de memòria. L’expresidenta de Madrid mai va cridar ningú perquè aprovassin el sotssecretari general de Comunicació del PP; ho diu ella. Facebook, que diuen que és l’hàbitat natural de les 'fake news', s’ha proposat lluitar contra les notícies difamatòries –diguem-ne així, encara que en política, simplement, és demagògia– i ho farà, en part, des de la Torre Glòries a Barcelona. A l’abril, la Comissió Europea va donar dos mesos a Mark Zuckerberg perquè la xarxa presentàs el seu pla per lluitar contra les informacions falses. Colau no és l’única que s’ha mostrat satisfeta. El meu dubte arriba quan sents Arrimadas que diu que el 155 fa curt, que l’han de fer extensiu i arribar a TV3. Ui! La líder de Ciutadans reclama una televisió de tots i diu que TV3 ara mateix no ho és, de tots. I jo em deman: Qui som tots? Ella, Rivera, qui? El més greu és que considera una “vergonya” la televisió pública catalana quant a la seva neutralitat. Per favor! El fet preocupant és saber qui decidirà què són les 'fake news'. La demagògia política és d’allò més tòxica. Hi ha feinada a fer. Aquí ni hi és, ni se l’espera, el ciberatac rus, i menys l’espanyolista, però sí una voràgine demagoga.