Falten policies a les Balears?

Periòdicament surt als mitjans de comunicació o als debats de la cambra legislativa autonòmica la temàtica referida a la manca d’efectius policials a les Illes Balears, especialment quan arriba la temporada d’estiu. També la dificultat d’alguns municipis amb poc nombre d’habitants per aconseguir policies locals. Anem, doncs, a fer una breu anàlisi per discernir com tenim l’escenari de la seguretat a les Balears. La pregunta de fons de l’article és si realment falten policies o si en sobren.

La creença que com més policies més seguretat està molt arrelada a la societat i als mitjans de comunicació; en general, no ho qüestionen i ho donen per cert. Però, com quasi sempre succeeix amb els humans, les coses solen ser més subtils i complexes. Per escriure sobre el tema emprarem les dades publicades entre el 2017 i el 2019 per Eurostat –Oficina d’Estadística de la Unió Europea– i les memòries de l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears –ISPIB– publicades els darrers anys.  Amb les xifres a la mà estarem d’acord a considerar Europa la regió més segura del món, i tant els sistemes jurídics i els cossos de seguretat, així com la qualitat i el nivell de benestar social i econòmic, hi juguen un paper essencial. La tendència, com ja hem dit abans, du a pensar que com més policies més seguretat; no obstant això, les dades dels països amb més policia d’Europa no reflecteixen aquesta percepció. Tots els països nòrdics, per exemple, ocupen les darreres posicions pel que fa a quantitat de policies. Els seus models d’estat i els potents sistemes de benestar garanteixen un bon nivell de vida als seus habitants i una baixa conflictivitat social, per la qual cosa no els cal tenir grans cossos policials.

Hem de puntualitzar la dificultat de manejar les dades i xifres en temes de seguretat, sempre s’han d’agafar amb paper de fumar. En el cas d’Espanya, si només tenim en compte la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, estam dins la mitjana europea amb uns 370 agents per 100.000 habitants, però si hi sumam Mossos, Ertzaintza i policies locals, la quantitat de referència supera amb escreix els 520 agents per 100.000 i ens situaria a la capçalera europea en nombre de policia, juntament amb Xipre (582), Grècia, Croàcia,  Itàlia (453) i Portugal (450). Els estats amb menys policia són Finlàndia (140), Noruega, Suècia (196), Suïssa, i després ja vindria el grup del Regne Unit (226), França 325) i Alemanya (300), que estan per sota de la mitjana europea. Aquesta seria, més o menys, la situació: la mitjana europea està situada entorn dels 340 agents per 100.000 habitants. Dins un àmbit general, podem afirmar que a l’estat espanyol tenim molta policia. 

I a les Illes Balears? Vegem en primer lloc els cossos de Policia Local, que de manera periòdica surten als mitjans de comunicació per la seva manca d’efectius, diuen. El 2015 hi havia 2.549 policies locals i el 2020 la xifra era de 2.210 agents. La diferència en negatiu és de 339 agents. Per què aquesta diferència? Molt fàcil d’explicar. A finals del 2018 va sortir publicat –després d’anys de reivindicació–  el Reial Decret 1449/2018, que permet la jubilació anticipada a 59 anys. Què va passar? Que només l’any 2019 la minva  fou de 221 agents de Policia Local. Els ajuntaments de moment no han oferit la totalitat de les places perdudes; són ells els qui tenen la capacitat legal –segons la Llei de coordinació de les Illes Balears– per convocar-les, però de moment els indicadors ens diuen que no tenen voluntat de fer-ho. Si volguessin més policies els podrien tenir en nòmina i al carrer. Quins motius tenen? Són els responsables de les corporacions municipals els qui han de respondre la pregunta. És cert que alguns municipis petits, especialment de Mallorca, tenen dificultats per cobrir les dues o tres places que poden tenir estructurades o publicades, però explicar les causes d’aquest fet mereix un text a part, encara que podem dir que bàsicament el problema radica en el sou. La solució no és recuperar els interinatges, com apunta la Conselleria, aquest tema ja fou resolt al Parlament el 2017. Per cert, algú hauria de fer un curset d’actualització en matèria legislativa als responsables actuals de la FELIB, que, si no van vius, acabaran assumint la culpa de tots els desgavells que tenim.

Vegem les ràtios de policia per habitant a les Balears. Si partim de la base d’una població estable censada de 1.200.000 habitants i que tenim actualment 2.200 policies locals, uns 2.000 guàrdia civils i 1.400 policies nacionals, ens dona un resultat de 5.600 agents de l’autoritat a les Balears. El resultat és de 460 policies per 100.000 habitants, una quantitat elevada i que ens indica que tenim  policia ben abastament. 

Les variables que comporta el turisme massificat, especialment a l’estiu, causa una fluctuació a les xifres. Per aquest motiu, el Ministeri de l’Interior envia els reforços que pot o que creu necessaris, alhora que continua, decenni rere decenni, sense donar eines vàlides als municipis amb costa, que als hiverns tenen superàvit de policia i a l’estiu en tenen mancança. El tema dona molt de si. La coordinació entre cossos, la duplicitat de personal, el cost que pagam els ciutadans, l’eficiència del que s’hi ha invertit, el model policial que tenim, etc. Aquí rau la clau de la qüestió, no en la quantitat. La pregunta que formulàvem al principi era si falten policies a les Balears. La resposta és ben evident.

Pere Perelló és escriptor